La inflació de la zona de l'euro no troba sostre i puja dues dècimes al maig, fins al 3,2%

Representa el major augment del cost de la vida a la regió de l'euro des de setembre del 2023. Els serveis, l'energia, els aliments, l'alcohol i el tabac i els béns industrials no energètics van contribuir positivament a la taxa d'inflació anual.

En particular, l'energia es va encarir un 10,8%, el mateix que al mes anterior, el cost dels serveis va pujar un 3,5%, cinc dècimes més, el preu dels aliments, l'alcohol i el tabac es va incrementar un 1,9%, cinc dècimes menys, i els béns industrials no energètics van augmentar un 0,9%, una dècima per sobre del mes previ.

En tota la UE, la inflació anual va ser del 3,3% al maig, en comparació amb el 3,2% d'abril.

Per països, les taxes anuals més baixes es van donar a Suècia (1,1%) i Dinamarca i la República Txeca (ambdues amb un 1,8%), mentre que les taxes anuals més altes van tenir lloc a Romania (9,7%), Bulgària (6,3%) i Lituània (5,1%).

Mentrestant, la taxa d'inflació subjacent, aquella que exclou els preus volàtils de l'energia, aliments, alcohol i tabac, es va accelerar quatre dècimes, fins al 2,6%.

La setmana passada, el Banc Central Europeu (BCE) va decidir pujar els tipus d'interès en 25 punts bàsics per primera vegada des de setembre del 2023, situant-los al 2,25%.

A més, l'organisme va actualitzar les seves projeccions macroeconòmiques. Al seu escenari de referència, ha revisat a l'alça la inflació per a enguany i el pròxim i a la baixa pel 2028. Així, ara preveu que se situï, en mitjana, al 3% el 2026, el 2,3% el 2027 i el 2% el 2028 enfront d'"una senda més elevada dels preus de l'energia, que s'espera que es transmeti en certa manera a la inflació dels aliments, els béns i els serveis".

En el cas de la taxa d'inflació subjacent, calcula que se situaria en una mitjana del 2,5% el 2026 i 2027 i del 2,2% el 2028, enfront de la seva anterior projecció del 2,3%, el 2,2% i el 2,1%, respectivament.