El jutge processa Rodrigo Rato per presumpta corrupció, blanqueig i elusió fiscal

A l'acte, que s'ha conegut aquest dilluns, el jutge Antonio Serrano-Arnal dona per conclosa la instrucció del cas que des de 2015 investiga l'origen del patrimoni de què fos director gerent de Fons Monetari Internacional (FMI), recull Efe.

Entre les conductes sota sospita es troben els contractes publicitaris de Bankia de 2011 i 2012 pel qual es van embutxacar una mica més de dos milions d'euros de comissions, origen del presumpte delicte de corrupció entre particulars, i pels que figuren com processats Rato i una dotzenes de persones més, incloent-hi les agències Zenith i Publicis.

La Fiscalia Anticorrupció va presentar el març de 2019 un escrit d'acusació pels fets delictius esmentats i demanaven quatre anys de presó i una multa de 2,5 milions d'euros per l'exvicepresident. També sancionaven en l'escrit amb la mateixa quantitat i una pena de 3 anys de presó l'exsecretari d'Estat de Comerç i exvicepresident de Bankia, José Manuel Fernández Norniella, com informa El País. Aquesta actuació és una de les peces que es va interposar en la investigació per conèixer l'origen de la fortuna de Rato.

Actualment, Rato es troba en llibertat condicional. A mitjans de febrer, l'Audiència Nacional va donar el vistiplau per a la sortida de la presó de l'expresidenre de Bankia, a proposta del Centre d'Inserció Social de què depenia, després de valorar la seva edat, comportament i l'"antiguitat" dels fets pels que va ingressar a la presó, les targetes black de Caja Madrid.

D'una banda, la resolució atorga 20 dies al fiscal i a l'Advocacia de l'Estat perquè presentin els escrits d'acusació. Així mateix, la decisió del jutjat madrileny no és ferma, i les parts acusades podran presentar recursos de reforma o d'apel·lació durant els pròxims cinc dies.

SÍNTESI DELS FETS DELICTIUS

El jutge explica com Rato, després de ser nomenat president de Caja Madrid el gener de 2010, va contractar com a secretària Maria Teresa Arellano. Arellano va augmentant les seves funcions fins a ser directora de coordinació de Presidència i després de Comunicació.

Finalment, el duo "aconsegueix provocar la marxa" de la fins llavors directora, Pilar Trucios. D'aquesta manera, Arellano obté responsabilitats imprescindibles per poder controlar l'adjudicació de la publicitat de Bankia (un cop ja escindida la caixa d'estalvis a la nova entitat: Bankia) per poder cobrar comissions a través de pagaments qualificats de desmesurats per diversos testimonis que han comparegut en la causa, segons recull El Periódico.

També contracta Lateralmente, controlada per Alberto Portuondo, soci de l'administrador de diverses de les empreses de Rato. Encara que l'exvicepresident de Govern diu no conèixer Portuondo, va signar amb ell un contracte amb la seva empresa Kradonara 2001 per repartir-se les comissions obtingudes amb el grup Publicis. De fet, el que era vicepresident de Bankia, José Manuel Fernández Norniella, sosté que el nom de Bankia es va decidir en una reunió entre Rato i Portuondo.

Quan Caja Madrid va iniciar un procés de fusió amb altres sis caixes d'estalvi es va convocar un concurs amb una agència de publicitat i una altra de mitjans per realitzar la publicitat que precisés l'operació. Al juny de 2011 es va signar un contracte amb Albisa Inversions, de Portuondo, amb seu al seu domicili i sense que comptés amb empleats, i Kradonara a través de Vivaway, contralada per Montero Quevedo i administrada per Servitax, controlada per Domingo Plazas. L'objecte eren uns serveis de consultoria per una quantitat mínima mensual de 40.000 euros.

Segons el jutge, "aquestes factures no es corresponien amb una contraprestació real dels al·ludits serveis de consultoria sinó que eren el conducte per donar cobertura legal per abonar a Rodrigo Rato la seva part en les comissions obtingudes per Albisa (Portuondo) de les publicitàries Zenith i Publicis, en raó dels contractes de publicitat que van signar amb la mercantil Bankia i obtinguts durant la presidència de Rodrigo Rato d'aquesta entitat".

El magistrat afirma en la interlocutòria que Portuondo es va dirigir a Publicis, "en qualitat de comissionista" i li "va oferir aconseguir la participació i l'adjudicació de contractes de publicitat" amb Bankia. Després va fer el mateix amb Zenith Media. "En aquests contractes es fa referència als sectors financer i distribució, tot i que l'únic contracte que Alberto Portuondo aconsegueix per a ambdues agències és el de Bankia", destaca el magistrat.

Trucios va declarar com a testimoni que el mateix Rato la va telefonar i li va dir que la guanyadora del concurs i receptor de la "exagerada" xifra de 240.000 euros mensuals fixos anava a ser Publicis, i que tot el que tenia a veure amb aquests contractes de publicitat, a nivell de pressupost, havia de despatxar-lo amb Fernández Norniella".

Pel jutge "apareix indiciàriament acreditat que, durant els exercicis fiscals de 2011 i 2012 Bankia va contractar serveis de publicitat amb les empreses Publicis Comunicació Espanya i Zenith Media, a canvi d'una comissió de 2.022.153 euros per tal d'obtenir aquests contractes, que ambdues mercantils van abonar a la societat Albisa Inversors, controlada per Alberto Portuondo i, aquesta, al seu torn, en virtut del contracte de juny de 2011, va transferir a la societat Kradonara 2001 de Rato, 835.024 euros".

GAIREBÉ VUIT MILIONS

Pel que fa a la destinació dels diners d'aquesta manera percebuts, Domingo Plazas va declarar que "gairebé tots els diners (uns 700.000 euros mes IVA) que van rebre d'Albisa a través de Kradonara, va anar a Bagerpleta GMBH (empresa participada per Rato i dedicada a l'explotació d'un Hotel a la República Federal d'Alemanya) cosa que va ser objecte d'una altra de les peces per blanqueig d'aquest procediment, abans de la seva unificació", explica el magistrat.

I aquest hotel a Berlín torna a aparèixer a la part relativa al delicte de blanqueig que se li imputa pels "7.287.520 euros introduïts a Espanya" des de la panamenya Westcastle i la irlandesa Red Rose, a través de Vivaway i Kradonara. Segons el jutge, 3.697.773 són d'origen desconegut, cosa que no consta perquè ingressin al territori nacional d'aquesta opaca manera, demanant-ne la major part en empreses i destinacions propietat o controlats per Rato.