El petroli es dispara a la setmana i marca la seva pujada més gran des del 2022 per la guerra de l'Iran

El petroli registra la seva pujada setmanal més gran des del 2022 en plena escalada del conflicte a l'Orient Mitjà. El cru ha viscut una forta ratxa alcista impulsada per la guerra entre els Estats Units i Israel, d'una banda, i l'Iran, de l'altra, encara que divendres els preus registren una correcció moderada després de diversos dies consecutius d'avenços.

El barril de Brent cau al voltant d'un 0,66%, fins als 84,80 dòlars, mentre que el West Texas Intermediate (WTI) retrocedeix un 0,77%, fins als 80,40 dòlars. Malgrat aquest ajust, el balanç setmanal continua sent molt contundent: el Brent acumula una pujada del 16,4% i el WTI, del 19,2%, que apunta a ser el major repunt setmanal des de la invasió russa d'Ucraïna al febrer de 2022.

El fort ral·li s'ha produït després que el conflicte iniciat el passat 28 de febrer interrompés el trànsit de petroliers a l'estret d'Ormuz, un pas estratègic pel qual normalment circula a prop d'una cinquena part del subministrament mundial de cru. L'extensió de la crisi a la regió energètica d'Orient Mitjà ha provocat, a més, interrupcions en la producció de petroli i tancaments de refineries i plantes de gas natural liquat.

A causa de l'escalada del cru, el govern nord-americà estudia mesures per a frenar el ral·li. Entre les opcions que considera el Departament del Tresor figura fins i tot una possible intervenció al mercat de futurs del petroli, una mesura poc habitual que buscaria contenir l'especulació financera entorn de les matèries primeres energètiques.

Washington també ha concedit exempcions per a permetre a algunes empreses comprar petroli rus emmagatzemat en vaixells cisterna, amb l'objectiu d'alleujar les tensions de subministrament provocades per la crisi a Orient Mitjà. Les primeres autoritzacions s'han atorgat a refineries índies, que ja han començat a adquirir carregaments de cru rus.

Des de Link Gestión assenyalen "la tesi general és que (el conflicte) durarà poc i que els preus de l'energia tornaran a baixar, la qual cosa impedirà que el repunt de la inflació es consolidi". No obstant això, adverteixen que "el risc és que aquesta hipòtesi no es compleixi, i que el conflicte s'allargui, mantenint l'estret d'Ormuz tancat per més temps de l'esperat".

La mateixa companyia afegeix que aquest escenari "no interessa a ningú, ni tant sols a l'Iran, l'única font d'ingressos del qual és la venda de petroli", per la qual cosa espera que no es materialitzi. A més, destaca que per a l'inici de la sessió d'aquest divendres els inversors parteixen de la base que "el preu del petroli sembla haver-se estabilitzat", encara que recorden que, com ha estat passant als últims dies, seran les notícies que sorgeixin sobre Orient Mitjà les que determinin la direcció de les borses.

Stephen Innes, soci gerent d'SPI Asset Management, també posa el focus sobre la relació entre el cru i l'evolució del mercat. En la seva anàlisi, subratlla que "el mercat laboral n'és el motor, però el petroli n'és el volant", en referència a l'informe d'ocupació que es publica avui als EUA, i avisa que, al context actual, una feblesa de l'ocupació ja no seria benvinguda pels inversors.

"Amb la volatilitat del petroli a l'alça i les primes de risc de l'Orient Mitjà colant-se de nou al càlcul de la inflació, el mercat ha redescobert un concepte que va perseguir els inversors als anys 70. Si el creixement s'afebleix mentre pugen els preus de l'energia, la Reserva Federal torna a mirar-se en el mirall de l'estagflació. En aquest món, unes males dades laborals no són acomodaticies. Són tòxiques", resumeix.

Innes insisteix que la tensió geopolítica ha retornat al mercat energètic un protagonisme que la Fed no pot ignorar. Al seu judici, si les disrupcions a l'estret d'Ormuz eleven de manera material els preus de l'energia, l'impuls inflacionista serà més difícil de passar per alt. Per això sosté que, a l'entorn actual, "la fortalesa és tranquil·litzadora, mentre que la feblesa és un risc".

En aquesta mateixa línia, considera que la dada d'ocupació de febrer als Estats Units arriba "no com una referència macro rutinària, sinó com una prova d'estrès per a tota la narrativa de política monetària". I conclou que, avui dia, encara que el mercat laboral continuï mostrant estabilitat, "no és el que porta el volant. Aquest paper pertany als mercats energètics i a la geopolítica".