El petroli corregeix amb força i cau un 8% després de les paraules de Trump sobre el final de la guerra

El petroli registra aquest dimarts fortes caigudes després de les declaracions de la jornada passada del president dels Estats Units, Donald Trump, sobre el conflicte amb l'Iran, que han reduït la prima de risc geopolític que el mercat havia incorporat al cru durant les últimes sessions. Després de disparar-se amb força aquest dilluns, el preu del petroli retrocedeix ara al voltant del 8%.

El Brent torna a situar-se per sota dels 100 dòlars, entorn dels 90,50 dòlars, mentre que el West Texas Intermediate cotitza als 86,53 dòlars, després que Trump hagi afirmat que veu a prop el final de la guerra. Dilluns, el cru havia arribat a superar els 100 dòlars per barril després de disparar-se a prop d'un 20% pel temor de les interrupcions prolongades en el subministrament energètic pel conflicte entre els Estats Units, Israel i l'Iran. El nerviosisme es va intensificar després que l'Iran triés el fill de l'aiatol·là, Mojtaba Khamenei, com a nou líder suprem, una decisió continuista que apunta a una possible prolongació del conflicte.

No obstant això, les declaracions del president nord-americà van contribuir a calmar els mercats energètics. Trump va assegurar que la guerra podria acabar "molt aviat" i va advertir, a més, a Teheran que els Estats Units respondria "vint vegades més dur" si l'Iran intentés bloquejar l'estret d'Ormuz, un dels punts clau per al subministrament mundial de petroli.

Aquest pas marítim, situat entre Oman i l'Iran, és una de les artèries energètiques més importants del món. Per ell transiten al voltant de 13 milions de barrils diaris, a prop d'un terç del comerç marítim mundial de cru, connectant grans productors del Golf com l'Aràbia Saudita, l'Iraq o Unió dels Emirats Àrabs amb els mercats internacionals.

Els comentaris de Trump han contribuït a alleujar el temor d'una crisi de subministrament prolongada. Així i tot, els analistes adverteixen que la volatilitat continuarà sent elevada. "Rares vegades es veuen dies amb tanta volatilitat als mercats", assenyala Ipek Ozkardeskaya, analista sènior de Swissquote, que recorda que el cru nord-americà va arribar a tocar els 120 dòlars durant l'episodi de tensió abans de revertir bruscament el moviment.

Segons l'experta, l'anunci d'un possible alliberament de reserves estratègiques del G7 (el grup no va arribar ahir a un acord i es reunirà de nou avui) també va ajudar a refredar el ral·li del cru i va permetre la recuperació de les borses. No obstant això, adverteix que l'impacte d'aquestes reserves seria limitat: els 300-400 milions de barrils equivalen amb prou feines a tres o quatre dies de demanda global, que ronda els 100 milions de barrils diaris.

A més, la situació logística a l'Orient Mitjà continua sent complexa. Alguns productors estan redirigint les seves exportacions i l'Aràbia Saudita estaria desviant part del seu cru cap al port de Yanbu, al mar Roig, per a mantenir els fluxos de subministrament. En aquest context, Ozkardeskaya considera que, fins i tot si la situació s'estabilitza, el petroli podria mantenir-se per sobre dels 80 dòlars fins que hi hagi una resolució clara del conflicte.

Per això, els analistes coincideixen que els preus del cru seguiran molt sensibles a qualsevol novetat geopolítica. "El preu dependrà dels desenvolupaments en el conflicte", adverteix Ozkardeskaya, que subratlla que els inversors estan reaccionant amb gran intensitat a cada titular procedent de l'Orient Mitjà.

Stephen Innes, soci gerent d'SPI Asset Management, també recorda que, malgrat les paraules de Trump, la situació física del mercat continua sent complicada. El trànsit per l'estret d'Ormuz estaria funcionant al voltant d'un 90% per sota de l'habitual, la qual cosa implica que milions de barrils diaris segueixen fora del mercat. Segons un càlcul habitual a les taules de trading —que estima que cada interrupció d'un milió de barrils diaris pot elevar el preu del cru entre 3 i 5 dòlars—, el petroli hauria d'estar a prop dels 100 dòlars. Que cotitzi més a sota reflecteix, al seu judici, que el mercat està descomptant un final pròxim del conflicte més que la realitat del subministrament.