Puigdemont espera el requeriment formal del Senat per tancar el ple de la independència

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, atendrà al requeriment que li enviarà la comissió extraordinària del Senat que debatrà l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya i que començarà a treballar aquest dimarts, a la una de la tarda. Acudirà a la cambra alta per fer una última crida al diàleg abans que s'aprovi la intervenció del Govern, però a hores d'ara, la seva agenda és un autèntic sudoku parlamentari. Es poden arribar a superposar el ple del Parlament de Catalunya sobre la independència, convocat el dijous, i la seva compareixença al Senat.

El termini perquè el líder català presenti al·legacions dibuixa una finestra que s'obre fins dijous, dia en què la cambra catalana ha decidit celebrar una sessió plenària per abordar la resposta a l'aplicació de l'article 155 de la Carta Magna. La decisió és conseqüència d'una sol·licitud registrada aquest dilluns per JxSí i la CUP, i els dos grups han aplicat la seva majoria durant la Junta de Portaveus per certificar la celebració d'aquest ple el 26 d'octubre.

Les dues cites podrien acabar solapant a l'agenda d'Puigdemont, de manera que el president podria acabar acudint al ple a Catalunya al matí i al Senat a la tarda

Els dos grups demanen que el ple se celebri amb "urgència" però no fixen una data concreta, cosa que significa que encara no està tancat que sigui forçosament dijous. Fonts parlamentàries consultades per Europa Press han explicat que diversos grups han demanat que no concreti la data, per facilitar que el president de la Generalitat pugui comparèixer davant el Senat.

Però les dues cites podrien acabar solapant a l'agenda d'Puigdemont, de manera que el president podria acabar acudint al ple a Catalunya al matí i al Senat a la tarda. La sessió a la cambra catalana es deixaria llavors en suspens, a falta de votar les conclusions, i es conclouria divendres.

NO ACATARA EL 155

Mentrestant, el líder català ha tornat a donar a entendre que no acatarà l'article 155 de la Constitució. Així, ha assenyalat aquest dilluns que l'Estat vol una Catalunya submisa i que acati ordres: "L'Estat espanyol ja ha fet saber quina Catalunya vol: disminuïda i humiliada. Una Catalunya que accepti sense cridar la seva vergonyosa manca d'inversió o la seva insostenible dèficit fiscal i la seva constant disminució de l'autogovern".

"Una Catalunya que si alça massa la veu, se la castiga i se l'agredeix. O se li perjudica deliberadament la seva capacitat econòmica. I que si fins i tot així segueix alçant la veu, una Catalunya suspesa, en la qual la voluntat dels ciutadans no compte, i on es pugui cessar el Govern i el Parlament tot i tenir el suport indiscutible de la ciutadania", ha afegit.

Així mateix, el president català ha remarcat que un empresari "mai enviaria la policia a pegar els seus clients" que han deixat de comprar els seus productes, en referència a les càrregues policials que van tenir lloc durant la jornada de referèndum de l'1 d'octubre.

Així ho ha dit durant la XXIII Nit de l'Empresari organitzada per Cecot al Teatre Nacional de Catalunya, on ha estat llargament ovacionat a la seva entrada al recinte i durant el seu discurs, interpretant el que ha passat a l'1-O i el tracte que l’estat dóna a Catalunya a l'àmbit empresarial: "No es pot retenir els clients per la força ni contra la seva voluntat".

"Com a país, i com moltes empreses, no s'ha arribat aquí per conjunció d'atzar, sinó que s'ha arribat clarament per la força de la gent", ha dit el president de la Generalitat, i ha mantingut l'aposta pel diàleg i la mediació fins a l'últim moment.

CRÍTIQUES A EUROPA

El president del Govern també ha criticat la postura de la Unió Europea al conflicte entre Govern i Generalitat, i ha insinuat que Europa té més d'una cara: "Tolera la unilateralitat de no acollir refugiats i d'incomplir la construcció del Corredor Mediterrani. Aquesta Europa no és la que agrada i corre el risc de convertir-se en una carcassa buida".

"Trobem insostenibilitat, desinterès i insolidaritat quan a la carta fundacional dels drets humans tot això apareix", i ha assegurat que la societat s'està allunyant d'aquells models que són capaços de traspassar l'Estat de dret per assegurar la seva 'status quo'.