EUA proposa a l'Iran un pla de 15 punts per posar fi a la guerra i el petroli cau
La iniciativa, avançada per 'The New York Times', reflecteix l'intent de cercar una sortida diplomàtica
Els Estats Units han traslladat a l'Iran un pla de 15 punts per posar fi a la guerra a l'Orient Mitjà, segons informa The New York Times, en un moviment que evidencia la creixent pressió de l'Administració de Donald Trump per trobar una sortida al conflicte, que ja entra a la quarta setmana i està tenint importants repercussions econòmiques. El petroli està caient aquest dimecres per aquestes informacions. El barril Brent es deixa un 4,20% (100,10 dòlars) i el West Texas Intermediate cedeix un 3,6% (89,03 dòlars).
D'acord amb el diari nord-americà, que cita dos funcionaris coneixedors de les negociacions, el pla ha estat enviat a través del Pakistan i aborda qüestions clau com el programa nuclear iranià, els míssils balístics i la seguretat de les rutes marítimes. Tot i això, no és clar fins a quin punt la proposta ha estat compartida dins de l'aparell iranià ni si Teheran estaria disposat a acceptar-la com a base per iniciar converses.
Tampoc s'ha confirmat si Israel, que participa amb els Estats Units en l'ofensiva militar iniciada el 28 de febrer passat, dona suport a aquesta iniciativa diplomàtica. Segons The New York Times, la proposta es produeix mentre Washington intensifica els seus esforços per frenar una guerra que ha involucrat diversos països i ha tensionat els mercats energètics globals.
Un dels punts centrals del pla és la situació a l'Estret d'Ormuz, una via estratègica clau per al transport mundial de petroli i gas. Des de l'inici del conflicte, l'Iran ha bloquejat molt el trànsit segur de vaixells occidentals per aquesta zona, reduint l'oferta global i disparant els preus energètics.
En paral·lel, els atacs han continuat. Els Estats Units i Israel han dirigit els seus bombardejos contra instal·lacions nuclears i capacitats balístiques iranianes, mentre que Teheran manté el llançament de míssils i conserva, segons les fonts citades, al voltant de 440 quilograms d'urani altament enriquit.
Malgrat els moviments diplomàtics, la guerra no sembla propera al final. Fonts israelianes apunten que el conflicte podria prolongar-se durant setmanes. Des de la Casa Blanca, la portaveu Karoline Leavitt ha reconegut que hi ha contactes, però ha subratllat que l'ofensiva militar segueix en marxa: "Mentre el president Trump i els seus negociadors exploren aquesta possibilitat de diplomàcia, l'operació militar continua sense interrupció".
PAKISTAN, ACTOR CLAU EN LA MEDIACIÓ
El paper del Pakistan ha adquirit rellevància com a intermediari entre les dues parts. Segons The New York Times, el cap de l'Exèrcit pakistanès, Syed Asim Munir, actua com a canal de comunicació entre Washington i Teheran, amb el suport de països com Egipte i Turquia, que estan encoratjant l'Iran a participar en un procés negociador.
El mateix primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, ha manifestat públicament el suport del seu país a una solució dialogada i ha ofert acollir possibles converses entre les dues parts.
Tot i això, la situació interna a l'Iran hi afegeix incertesa. Després dels atacs inicials, en què va morir el líder suprem, Ali Khamenei, l'estructura de poder del país està debilitada i fragmentada, cosa que dificulta la presa de decisions ràpides sobre una eventual negociació.
En aquest context, la iniciativa nord-americana apunta a una possible sortida diplomàtica que, segons el diari novaiorquès, no implicaria necessàriament un canvi de règim immediat, encara que sí que deixaria l'Iran en una posició més feble a l'escenari internacional.