Wall Street cau amb força per les renovades amenaces aranzelàries de Trump

Wall Street registra fortes caigudes aquest dimarts pressionat per les renovades tensions comercials entre els Estats Units i la Unió Europea (UE). I és que Donald Trump ha amenaçat amb aranzels del 10% a partir del proper 1 de febrer, que s'incrementaran fins al 25% l'1 de juny, Dinamarca, Noruega, Suècia, França, Alemanya, Regne Unit, Països Baixos i Finlàndia "fins que s'arribi a un acord per a la compra total de Groenlàndia".

Així mateix, i per si això no fos suficient, el president també ha advertit amb imposar tarifes del 200% als vins i al xampany francesos si Emmanuel Macron rebutja unir-se a la seva 'Junta de la Pau' sobre Gaza.

La UE, per part seva, ha reaccionat de manera immediata rebutjant qualsevol tipus d'intimidació i amenaça. Els Estats membres han optat per prioritzar el diàleg i la diplomàcia amb els Estats Units, encara que mantenen totes les opcions sobre la taula.

Entre les opcions debatudes figura l'ús de l'Instrument anticoerció, que permetria restringir llicències comercials i bloquejar l'accés al mercat únic, així com la reactivació d'un paquet de represàlies per valor de 93.000 milions d'euros preparat l'any passat en anteriors disputes comercials amb els EUA.

"Confusió i imprevisilbilitat. Aquests són els termes que tal vegada millor descriuen el moment actual de mercat", valoren a Bankinter, on creuen que s'ha reactivat "el denominat 'Sell Amarica Trade' arran de les últimes accions i declaracions de Trump, que s'ha convertit en un expert a empènyer els seus aliats en braços dels seus adversaris".

"Per a rematar aquest context propi d'un vodevil, sembla que Macron i Trump enfronten els seus egos, reptant-se mútuament a mesures aranzelàries en escala creixent fins a l'infinit absurd. L'últim és que Trump vol muntar una espècie de consell de pau per a Gaza o qualsevol altre conflicte, reemplaçant l'ONU, i li diu a Macron que si no s'uneix imposarà un aranzel del 200% (o el que se li ocorri) sobre el vi i altres coses riques franceses. Com treballar de debò amb això?", afegeixen aquests analistes.

De fet, a Link Securities remarquen que "el pitjor" d'aquesta nova amenaça és el fet que demostra que "l'administració nord-americana no és fiable i no respecta els seus acords, en concret el comercial signat l'any passat amb el Regne Unit i amb l'eurozona".

"Si l''objectiu' de Trump era destrossar la relació del seu país amb els seus principals socis polítics i comercials així com tensionar els mercats financers globals, creiem que l'està aconseguint. El pitjor, en aquest sentit, és la pèrdua de confiança en els antany socis preferents, cosa que serà complicat de reconduir, almenys amb l'actual administració nord-americana", asseguren aquests experts.

EL SUPREM DELS EUA COBRA PROTAGONISME

I seguint amb els aranzels, està pendent la sentència que publiqui el Tribunal Suprem dels EUA sobre la utilització per part del govern del país d'una llei d'emergència per a la imposició de tarifes generalitzades als seus socis comercials, cosa que podria ser contrària als interessos de l'Executiu.

"Avui i demà són dies en què el Tribunal publica 'opinions', per la qual cosa és possible, que no segur, que pugui publicar la seva sentència sobre aquest tema, sentència que estem convençuts que generarà molta volatilitat als mercats", diuen en Link Securities.

"En qualsevol moment el Suprem podria pronunciar-se sobre la legalitat dels aranzels actualment aplicats per Trump sobre la base d'una llei d'emergència (Emergency Economic Powers Act de 1977) eludint al Congrés…, però que seguirien actius encara en cas d'anul·lació perquè immediatament tornarien a aplicar-se a l'empara d'alguna legislació alternativa, com la Trade Expansion Act de 1962 de seguretat nacional o la Trade Act de 1974 de pràctiques comercials deslleials de tercers països i de protecció de la indústria nacional", analitzen en Bankinter.

Igualment, està previst que aquest dimecres se celebri al Tribunal Suprem l'audiència per l'acomiadament de la governadora de la Reserva Federal (Fed), Lisa Cook, ordenat per Trump. El president del banc central, Jerome Powell, planeja assistir per a mostrar el seu suport a Cook en un moment en què el titular de l'organisme monetari també s'enfronta a una investigació penal oberta en contra seva pel Departament de Justícia (DOJ) a causa de la renovació de la seu de la Fed a Washington.

EMPRESES I ALTRES MERCATS

Al pla empresarial, aquest dimarts i a tancament del mercat, Netflix donarà a conèixer els seus resultats del quart trimestre de 2025 embolicat en una pel·lícula de Hollywood per la compra de Warner Bros. Discovery.

"La tecnologia serà el centre d'atenció, no només perquè Europa podria prendre represàlies atacant a les empreses tecnològiques nord-americanes, sinó també perquè la temporada de resultats està a punt de començar, amb Netflix publicant els seus resultats després del tancament. Netflix no és una història d'IA i ha perdut rellevància per al sentiment general del mercat, però la resta de les grans tecnològiques seguiran el seu exemple durant les pròximes setmanes", assenyala Ipek Ozkardeskaya, analista sènior de Swissquote.

En altres mercats, el petroli West Texas baixa un 0,10% (59,41 dòlars) i el Brent avança un 0,34% (64,16 dòlars). Per part seva, l'euro s'aprecia un 0,67% (1,1724 dòlars), i l'unça d'or guanya un 3,12% (4.738 dòlars).

La rendibilitat del bo americà a 10 anys es revalora al 4,291% i el bitcoin perd un 2,28% (90.982 dòlars).