Signe mixt a Wall Street a l'estrena d'una setmana que marcaran els aranzels

Wall Street cotitza amb signe mixt aquest dilluns després del tancament alcista d'aquest divendres. Les pujades es van produir després de la decisió del Tribunal Suprem d'anul·lar els aranzels imposats pel president Donald Trump el mes d'abril passat a l'anomenat 'Dia de l'Alliberament'. Tot i això, aquestes caigudes es produeixen després que el mandatari anunciés poc després tarifes globals del 10%, que posteriorment va augmentar fins al 15%.

"Ningú sap què segueix", subratlla Ipek Ozkardeskaya, analista sènior de Swissquote Bank. "La Casa Blanca va dir que els acords bilaterals ja signats romanen vàlids, però ningú entén com es pot imposar un 15% addicional als socis comercials i encara mantenir el seu acord original. Mentrestant, el nou aranzel del 15% no pot durar per sempre, atès que les disposicions legals invocades pel president Trump només permeten aranzels temporals".

Cal assenyalar que el dèficit comercial dels EUA es va disparar als nivells més alts des de 1960 després del primer any de vigència d'aquests aranzels, al contrari del que Trump va prometre. Igualment, un estudi recent del Banc de la Reserva Federal de Nova York va mostrar que les empreses i llars nord-americanes han assumit gairebé el 90% dels aranzels imposats al món per Washington.

D'altra banda, tampoc hi ha claredat sobre si els Estats Units reembossarà a les empreses que van ser subjectes a aquests aranzels de manera il·legal i que probablement ja van traslladar aquests costos als seus clients. Es desconeix igualment la forma en la qual l'administració nord-americana realitzaria aquestes devolucions, especialment en un moment en el qual els dubtes sobre el dèficit fiscal i el nivell de deute nord-americà no deixen d'augmentar, especialment quan aquesta última s'aproxima als 39 bilions de dòlars.

Això, mentre altres potències econòmiques, com la Unió Europea (UE) i la Xina, demanen claredat o, directament, que els Estats Units posi fi a aquests aranzels. Alguns analistes creuen que la sentència del Suprem no anul·la la tesi aranzelària de Trump, mentre que uns altres creuen que la imposició de nous aranzels no canvia la seva perspectiva a futur. No obstant això, la majoria sembla sumar-se a la tesi de Ozkardeskaya sobre el retorn de la incertesa: "Tornem al punt de partida, i els efectes en cadena sobre empreses, indústries, països i nivells de deute dels EUA tornen a ser difusos".

Altres experts creuen que, malgrat tot, el mercat "no està reaccionant amb por". Així ho exposa Javier Molina, analista sènior de mercats d'eToro, qui destaca que les entrades en fons i ETF de renda variable "continuen setmana rere setmana". "Però quan un mira amb més detall, la història canvia", matisa. I és que "el gruix" dels fluxos no està anant cap a la borsa "de manera agressiva", sinó al crèdit i a la renda fixa corporativa, és a dir, a instruments "que ofereixen rendibilitat via 'yield' amb menor volatilitat relativa". "És a dir, els diners no estan augmentant decididament la seva aposta per beta, sinó prioritzant 'carry' i qualitat", explica.

Això, clar, fa que el mercat sembli "més fort del que realment és". "L'índex aguanta gràcies al suport estructural del flux passiu, però el posicionament revela una actitud més prudent. No és un entorn d'eufòria. És un entorn en el qual es busca rendibilitat… intentant controlar el risc", assenyala Molina. I aquesta diferència, subratlla, és "clau", ja que, quan el mercat puja "per inèrcia tècnica", els diners "grans" actuen "amb cautela", símptoma que la fortalesa superficial "pot ser més fràgil del que aparenta".

No obstant això, aquest expert destaca que el sentiment institucional és "marcadament optimista". Prova d'això és que les expectatives de creixement de beneficis són les més elevades des del 2021, que els marges de l'S&P 500 estan a màxims històrics i que els nivells de liquiditat en cartera són baixos. "Quan el consens és tan sòlid, el marge de sorpresa sol estar al costat contrari", apunta.

"Per sota de l'índex, a més, la dispersió entre valors és extrema. Moltes accions es mouen amb violència mentre l'S&P 500 sembla estable. Aquesta estructura ha afavorit estratègies de volatilitat i dispersió, però també implica que, si apareix un catalitzador d'aversió al risc generalitzat, la volatilitat de l'índex podria reaccionar amb rapidesa", afegeix Molina.

EMPRESES I MACRO

Al pla empresarial, la gran cita de la setmana són els resultats d'Nvidia, que es coneixeran aquest dimecres i que donaran una imatge més clara sobre com evoluciona el mercat de la intel·ligència artificial (IA).

També presentaran els seus comptes altres companyies de programari com Salesforce, Intuit i Zoom, que permetran prendre el pols a aquest sector després de les caigudes de les últimes setmanes, relacionades precisament amb els temors de la IA i els seus efectes en aquests negocis.

No seran, això sí, les úniques, ja que Home Depot i HP, dos gegants del consum, també es confessaran davant els mercats, mentre que Berkshire Hathaway tancarà la setmana dissabte.

Al pla macro, dimarts coneixerem la confiança del consumidor i divendres dades d'inflació majorista i el PMI de Chicago. Són xifres importants per a avaluar si el creixement continua desaccelerant-se o s'estabilitza.

ALTRES MERCATS

En altres mercats, l'euro guanya terreny enfront del dòlar (+0,18%, 1,1801 dòlars). El petroli cau amb moderació: el Brent cotitza als 71,5 dòlars i el WTI, als 66,2.

L'unça d'or suma un 1,65%, fins als 5.164 dòlars, i la plata avança un 4,9% i cotitza als 86,4 dòlars.

El rendiment del bo nord-americà a 10 anys es modera al 4,075%.

El bitcoin cedeix fins als 66.000 dòlars.