La banca sosté que els sous dels seus directius estan avalats pels seus accionistes

El sector bancari sosté que els sous dels seus directius estan completament avalats pels accionistes durant les juntes generals i que, com empreses de titularitat privada, no hi ha cap diferència entre la gestió societària d'un banc amb la de la resta d'empreses de l'IBEX 35.

Així ho han traslladat fonts financeres consultades per Europa Press en un context en què la banca s'ha col·locat en el punt de mira després d'anunciar dues de les principals entitats espanyoles els seus plans per acomiadar milers de treballadors.

A més dels Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) negociats a finals de l'any passat per algunes entitats, en tot just uns dies CaixaBank va anunciar la retallada més gran d'ocupació de la banca espanyola amb 8.291 acomiadaments i BBVA va fer el mateix anunciant la seva intenció de retallar la plantilla en 3.798 persones.

La reputació de la banca -asignatura pendent del sector des de fa anys- va poder remuntar durant la pandèmia del coronavirus, en presentar-se els bancs com a part de la solució, canalitzant fons al teixit productiu i donant suport a empreses i famílies amb moratòries i crèdits ICO.

No obstant això, els sindicats han retret a CaixaBank i BBVA que destrueixin ocupació al mateix temps que els seus directius perceben elevades remuneracions, una polèmica que ha estat avivada per les crítiques de la ministra d'Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, als "inacceptables" sous i bonus dels banquers, que considera que no es corresponen amb la situació econòmica de país.

Com a empreses de titularitat privada, les fonts financeres consultades per Europa Press opinen que no hi ha cap diferència entre la gestió societària d'un banc amb la de la resta d'empreses de l'IBEX 35, els directius de les quals perceben remuneracions en línia amb les seves.

Segons dades de la CNMV corresponents a l'exercici 2019, el sou mitjà dels presidents de les companyies de l'IBEX 35 pujava a 4,08 milions d'euros i el dels consellers delegats, a 3,05 milions, mentre que la retribució mitjana dels membres de l'alta direcció (no consellers) de les empreses de l'índex era de 912.000 euros.

Però els representants dels treballadors han titllat els dos ERO de ser "una obscenitat" i de suposar ' "una insensibilitat" cap a Espanya. El secretari general de CCOO de CaixaBank, Ricard Ruiz, ha criticat que les condicions econòmiques plantejades per aquest banc són molt inferiors a les acordades a l'ERO de 2019, quan el president ha multiplicat per tres el salari que tenia a Bankia i la majoria de directius d'alt nivell "se l'ha pujat en un 50%".

De la seva banda, el secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, considera, a més, d'elevada gravetat "que mentrestant els directius estiguin oferint bonus justament per acomiadar més gent", i ha fet una crida al Govern, accionista de CaixaBank amb una participació del 16%, al fet que no només expressi públicament el seu malestar per la situació, sinó al fet que impedeixi que es cometi "un atracament de les característiques que representa l'ERO de CaixaBank".

La vicepresidenta Calviño afirma haver traslladat al Banc d'Espanya la seva inquietud sobre els sous i bonus dels alts executius de banca, especialment en un escenari marcat pels forts ajustos de plantilla del sector, i ha recordat que el Govern seguirà instant a minimitzar l'impacte negatiu sobre l'ocupació, ara que s'ha obert el procés de negociació.

La ministra s'ha compromès a utilitzar els instruments a la seva disposició per encarrilar el procés de la millor manera possible, però li ha passat el guant al Banc d'Espanya en dir que, com a supervisor del sector bancari, aquest té "un paper a fer". El Banc d'Espanya encara no s'ha manifestat públicament sobre aquest debat i les fonts de l'organisme consultades van declinar fer-ne comentaris.

En realitat, per la grandària sistèmic d'aquestes entitats, correspondria al Banc Central Europeu (BCE) limitar les remuneracions, si bé només pot emetre recomanacions sobre la part variable sempre que aquestes remuneracions poguessin posar en perill la solvència dels bancs.

El sector, per la seva banda, critica que el Govern hagi reaccionat ara mostrant aquesta "suposada preocupació" com a resposta davant l'opinió pública pel tsunami d'acomiadaments que s'està produint entre les principals entitats financeres, segons fonts financeres consultades per Europa Press.

En el cas de CaixaBank, el Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital va haver d'analitzar la integració de Bankia abans de donar-li el seu vistiplau i va conèixer el projecte comú de primera mà, en el qual, encara que no es tinguessin unes xifres concretes sobre l'excedent de personal, si es recollien les importants sinergies i estalvis de costos a les quals donaria lloc.

Tots els bancs coincideixen a justificar aquestes decisions a l'entrada de nous competidors, en els baixos tipus d'interès i, sobretot, en l'accelerada adopció dels canals digitals per part dels clients en detriment de l'ús dels punts de venda físics.

Segons càlculs interns de les entitats, la previsió és que en el termini de dos o tres anys es multipliqui exponencialment la transaccionalitat a través de canals digitals i que en aquest mateix temps el nombre d'interaccions en oficines es redueixi a la meitat.

L'ESTAT TÉ VEU I VOT EN CAIXABANK

Es dona la circumstància que l'Estat té una participació del 16,1% en CaixaBank després de l'absorció de Bankia, en la qual comptava amb una presència de més del 60% a causa de la injecció per import superior a 24.000 milions d'euros públics realitzada entre 2012 i 2013 com a conseqüència dels problemes derivats de la crisi financera.

L'Estat està així present a l'entitat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que, a més de comptar amb la consellera dominical Teresa Santero Quintillá -proposada per BFA- a l'òrgan d'administració, ha de votar els diferents punts que se sotmeten a aprovació per part dels accionistes durant les juntes generals i que inclouen els informes de remuneracions dels directius.

Fins ara, el FROB no s'ha oposat al sou del qual era president de Bankia i que manté aquest paper a CaixaBank, encara que amb funcions limitades, José Ignacio Goirigolzarri, a causa que la seva remuneració estava limitada per una normativa que era aplicable a les entitats en reestructuració. El banquer va cobrar 500.000 euros fixos a Bankia el 2020 i va renunciar a la variable per la Covid-19.

Aquest règim no els és d'aplicació als directius de CaixaBank i, de fet, el proper 14 de maig se celebrarà la primera junta d'accionistes com a grup consolidat durant la qual els accionistes hauran de votar una retribució acordada per la cúpula per a Goirigolzarri d'1,65 milions d'euros fixos més un màxim de 200.000 euros en concepte de variable.

D'aquesta manera, la propera cita amb accionistes podria ser una ocasió perquè l'Estat expressi la seva postura respecte al sou del consell d'administració i llanci així un missatge al conjunt del sector.