Draghi alerta contra les temptacions: "Qualsevol retrocés en la regulació financera seria un error"

El president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, està content. Després de tots els perills als quals es va enfrontar durant els seus primers anys de mandat, per fi se sent capaç de dir que "l'Eurozona està enmig d'una sòlida expansió econòmica". Això sí, no se’n fia. Sobretot, de les temptacions de baixar la guàrdia ara que les coses van millor.

Ha mostrat aquests recels durant la compareixença que ha protagonitzat a Frankfurt aquest divendres. El seu discurs consta de 40 paràgrafs. Però és un, el dinovè, el més rellevant de tots. Perquè és en aquest paràgraf en què inclou les dues principals advertències que ha llançat.

La primera, relativa als tipus d'interès, que a l'Eurozona continuen en mínims històrics -els oficials al 0% i els de la facilitat de dipòsit al -0,40% des de març 2016- i que, sobretot, encara continuaran molt de temps aquí. "El Consell de Govern continua esperant que els tipus d'interès oficials del BCE es mantinguin a nivells actuals durant un període prolongat que superarà amb escreix l'horitzó de les seves compres netes d'actius", va confirmar el BCE durant la reunió de política monetària de finals d'octubre.

Aquest "període prolongat" durarà, com a mínim, fins al 2019. I Draghi no és aliè als riscos que comporta. "Els tipus baixos durant molt de temps poden contribuir a acumular riscos financers, i això ha de ser monitoritzat acuradament", ha advertit. "Actualment, no veiem que estiguin emergint riscos sistèmics a l'Eurozona", matisa. També precisa que si hi ha algun risc de caràcter local, s'ha de tractar amb "mesures micro- i macroprudencials, però no canviant tota la política monetària de la regió".

I just aquí, sense perdre el traç, llança la segona advertència. "En un entorn així, qualsevol retrocés en la regulació financera seria un error, com ho ha demostrat l'experiència anterior a la crisi", avisa.

Draghi prevé així la complaença que sol sorgir quan la situació millora. I de la temptació de pensar que, com ja ha passat el pitjor, es pot baixar la guàrdia i desmuntar o rebaixar la regulació al sector financer, tal com va passar als anys 90 als Estats Units amb la derogació de la Llei Glass-Steagall , sorgida en plena 'Gran Depressió' (1933) per separar la banca d'inversió de la banca comercial. El banquer italià suma així a les peticions que està formulant la seva homòloga a la Reserva Federal (Fed) nord-americana, Janet Yellen, perquè el president Donald Trump abandoni els seus plans de suavitzar la reforma financera posterior a la crisi.

"UN CREIXEMENT SÒLID"

Als 39 paràgrafs restants, Draghi repassa la situació econòmica de la regió. Subratlla que la recuperació és "sòlida" i que l'economia de l'Eurozona acumula 18 trimestres de creixement. "Des de la perspectiva del BCE, tenim una creixent confiança que la recuperació és robusta i que aquest impuls es mantindrà en el futur".

Amb tot, no està satisfet. Sap que encara falta un element en la seva equació: la inflació, allunyada encara de l'objectiu de l'entitat de situar-la per sota, però a prop, del 2% a mitjà termini. "Des d'una perspectiva de política monetària, la nostra tasca no està completa, ja que encara no hem vist un ajust sostingut en el camí de la inflació", admet.

A l'octubre, la inflació es va situar a l'1,4%, amb la subjacent, que prescindeix dels preus de l'energia i els aliments frescos, a l'1,1%. Segons l'opinió de Draghi, aquestes dades justifiquen l'expansiva política monetària que encara manté el BCE. "Segueix sent necessari un ampli grau d'estímul monetari perquè les pressions inflacionistes subjacents creixin i donin suport a la inflació a mitjà termini", sosté. És a dir, tota una garantia que els tipus seguiran baixos durant una llarga temporada. Assumint els riscos que comporta.