Brussel·les anima a retallar les primes dels banquers durant la crisi del Covid-19

La Comissió Europea ha instat aquest dimarts a retallar les retribucions variables que perceben els banquers en el context de la crisi provocada pel Covid-19 com a mesura per reforçar la capacitat de préstec de les entitats financeres i també com a mostra de "solidaritat" cap a les persones afectades per la pandèmia.

Brussel·les ha publicat un document en el qual anima els bancs europeus a utilitzar tota la flexibilitat que permeten les regles de supervisió bancària vigents, i recull una sèrie de recomanacions sobre el "paper i la responsabilitat" dels bancs en la situació actual de crisi.

En concret, convida a les entitats financeres a "adoptar un enfocament conservador" pel que fa al pagament de retribucions variables als seus directius. "En el context actual és de gran importància que tots els recursos disponibles, inclosos els que es dediquen a primes, es mobilitzin per reforçar la solidesa dels bancs i la seva capacitat de préstec i així recolzar en última instància els seus clients", apunta el document.

A més, l'Executiu comunitari afegeix que "moderar" les primes que paguen als seus directius en el context de la pandèmia "és també una manera d'expressar solidaritat amb totes les persones afectades pel brot de Covid-19".

En la mateixa línia, el text remarca que el "creixent nombre" d'entitats financeres que han anunciat la suspensió del pagament de dividends és "encomiable", i que ho han de replicar tots els bancs de la Unió Europea. "El sector estaria enviant així un senyal ferm que està compromès a complir la seva part en la gestió de l'emergència", subratllen les autoritats europees.

Aquestes recomanacions formen part d'un document amb el qual Brussel·les pretén animar les entitats financeres a expandir el crèdit a empreses i llars. Per tal de facilitar-ho, exposa tota la flexibilitat que ofereixen les regles tant internacionals com europees a banca en termes, per exemple, de càlcul de provisions o classificació de préstecs dubtosos (NPL).

A més, l'Executiu comunitari ha plantejat una sèrie de canvis legislatius temporals, amb els quals pretén alliberar capital dels bancs per valor de 30.000 milions per donar suport a un increment dels préstecs de fins a 450.000 milions a tot el bloc.

MANTENIR OBERTA L'AIXETA DEL CRÈDIT

"El sector bancari pot ajudar molt. Estem proposant canvis legislatius específics perquè els bancs puguin mantenir oberta l'aixeta de la liquiditat i que les llars i les companyies obtinguin el finançament que necessiten", ha resumit el vicepresident econòmic de la Comissió Europea responsable de Serveis Financers, Valdis Dombrovskis.

En primer lloc, i per tal d'evitar que l'aplicació de la Norma Internacional d'Instruments Financers 9 (IFRS 9, per les seves sigles en anglès) provoqui un "increment sobtat" de les provisions bancàries que condueixi a una erosió del seu capital, Brussel·les proposa estendre dos anys les disposicions transitòries del reglament sobre requisits de capital, en línia amb l'acord establert pel Comitè de Basilea.

Això permetrà a les entitats financeres retornar al seu capital regulador qualsevol augment de les pèrdues de crèdit esperades que reconeguin al 2020 i 2021. No obstant això, només es podran imputar les pèrdues assumides des de l'1 de gener d'enguany.

Respecte al ràtio d'apalancament mínim obligatori per a tots els bancs, les autoritats comunitàries proposen activar la clàusula que exclou del seu càlcul les reserves que les entitats tenen dipositades als bancs centrals. També plantegen retardar un any, fins a l'1 de gener de 2023, la data en la qual els bancs qualificats com a sistèmics han de comptar amb un matalàs addicional sobre aquest ràtio d'apalancament.

D'altra banda, Brussel·les aposta per estendre temporalment el tracte preferencial que tenen els préstecs dubtosos (NPL) que estan garantits per agències públiques de crèdits a l'exportació.

Finalment, l'Executiu comunitari proposa avançar l'entrada en vigor d'algunes de les noves normes bancàries adoptades fa un any. Entre elles, la que farà que els bancs no hagin de restar del seu capital regulador els actius de 'programari' o el tracte prudencial favorable contemplat per a préstecs a pensionistes o treballadors amb contractes fixos que estiguin avalats amb la pròpia pensió o salari, respectivament.

Totes aquestes mesures, no obstant això, han de ser debatudes i acordades pel Parlament Europeu i els Estats membres abans que puguin entrar en vigor.