Oryzon rep el vistiplau de l'EMA per iniciar un estudi de Fase II amb iadademstat en trombocitèmia essencial
L'assaig IDEAL es desenvoluparà a Espanya en pacients resistents o intolerants a hidroxiurea
Oryzon Genomics ha anunciat aquest dimarts que l'Agència Europea del Medicament (EMA) ha aprovat la seva Sol·licitud d'Autorització d'Assaig Clínic (CTA) per a iniciar un estudi de Fase II amb iadademstat en pacients amb trombocitemia essencial (TE), ampliant així el desenvolupament clínic del fàrmac més enllà de la leucèmia aguda cap a altres indicacions hematològiques.
L'estudi, denominat IDEAL (tractament amb IaDademstat per a la trombocitemia essencial), serà un assaig multicèntric, obert i d'un sol braç que es durà a terme a Espanya en pacients adults amb TE que presentin resistència o intolerància a la hidroxiurea, el tractament estàndard de primera línia.
Els objectius primaris de l'assaig seran avaluar la seguretat i tolerabilitat d'iadademstat, així com determinar la seva eficàcia en la reducció del percentatge de pacients amb recomptes plaquetaris anormals. Entre els objectius secundaris figuren la taxa de resposta hematològica duradora, la confirmació del perfil farmacocinètic i farmacodinàmic del fàrmac i la durada de les remissions hematològiques.
El tractament s'administrarà durant un màxim de 24 setmanes, amb una fase addicional d'extensió de 24 setmanes més per a aquells pacients que estiguin obtenint benefici clínic i decideixin continuar sota criteri mèdic.
La trombocitemia essencial és la neoplàsia mieloproliferativa més freqüent i s'associa a un major risc de complicacions greus com ictus, infart de miocardi o embòlia pulmonar. La malaltia afecta a unes 200.000 persones als Estats Units. Encara que els tractaments actuals se centren en reduir el recompte plaquetari i controlar els símptomes per a disminuir el risc trombohemorràgic i evitar la progressió a mielofibrosis o leucèmia mieloide aguda secundària, una part significativa dels pacients desenvolupa resistència o intolerància a la hidroxiurea, la qual cosa evidencia la necessitat de noves alternatives terapèutiques.
La inhibició d'LSD1, diana d'iadademstat, ha demostrat bloquejar la diferenciació terminal dels megacariòcits en plaquetes, afavorint una reducció sostinguda del nombre de plaquetes circulants. Resultats positius obtinguts amb altres inhibidors d'LSD1 en estudis de Fase II en pacients amb TE d'alt risc recolzen aquest mecanisme d'acció en la malaltia.
El conseller delegat d'Oryzon, Carlos Buesa, ha afirmat que "l'inici de l'estudi IDEAL reforça la nostra estratègia d'ampliar l'aplicació clínica d'iadademstat més enllà de la leucèmia aguda cap a altres indicacions hematològiques amb importants necessitats mèdiques no cobertes". Buesa ha afegit que "iadademstat és, amb diferència, l'inhibidor d'LSD1 més potent en desenvolupament clínic, amb una potència més de 100 vegades superior a la de qualsevol altre inhibidor d'LSD1 actualment en desenvolupament”, i ha assenyalat que el perfil mecanístic del fàrmac el posiciona “de manera única per a abordar la biologia subjacent de la trombocitemia essencial".
Per part seva, la vicepresidenta sènior de Desenvolupament Clínic i Assumptes Mèdics Globals de la companyia, Ana Limón, ha explicat que "la inhibició d'LSD1 modifica la biologia natural de les malalties mieloides en revertir els bloquejos en la diferenciació i reduir la prevalença de cèl·lules mare leucèmiques", i ha apuntat que una intervenció primerenca en TE "podria potencialment prevenir la progressió a mielofibrosis post-TE o a leucèmia mieloide aguda secundària".
A més del nou estudi en trombocitemia essencial, iadademstat continua en avaluació en diversos assajos clínics en oncologia. Entre ells figura l'estudi de Fase Ib ALICE-2 en combinació amb venetoclax i azacitidina en leucèmia mieloide aguda (LMA) en primera línia, les dades preliminars presentades de la qual durant la reunió anual del 2025 de l'American Society of Hematology van mostrar una taxa de resposta global del 100% i una taxa de remissió completa estricta del 90%. La companyia també desenvolupa l'assaig FRIDA en combinació amb gilteritinib en LMA amb mutació FLT3 en recaiguda o refractària, a més d'estudis en col·laboració amb l'Institut Nacional del Càncer dels Estats Units i un assaig clínic en anèmia falciforme.