Indra torna a pujar per tercer dia consecutiu després d'anunciar un altre acord amb Abu Dhabi

Indra ha pujat per tercera jornada consecutiva després d'anunciar una associació estratègica amb Abu Dhabi Ship Building (ADSB), la branca naval militar del grup emiratí Edge.

Segons ha explicat la companyia, Indra equiparà la patrullera d'altura FA-400 d'ADSB amb el radar avançat 3D i els sistemes antidron i sistemes de defensa electrònica per detectar, localitzar, identificar i analitzar senyals radar (R-ESM o Radar Electronic Support Measure) i comunicacions (C-ESM o Communications-Electronic Support Measure) i sistemes antidrons (C-UAS) d'Indra, que "milloraran significativament la seva eficàcia operativa".

L'acord ha estat signat per Ángel Escribano, president executiu d'Indra, i Khaled Al Zaabi, president de Plataformes i Sistemes d'EDGE i president d'ADSB, en el marc de la Fira i Conferència de Defensa Naval (NAVDEX 2025) que se celebra a Abu Dhabi fins al 21 de febrer.

"Indra aporta dècades d'experiència en el desenvolupament de tecnologies de defensa d'alt rendiment, amb els seus radars 3D, sistemes de defensa electrònica i antidron (C-UAS) àmpliament reconeguts per les seves sòlides capacitats demostrades en els entorns operatius més difícils. La integració dels nostres sistemes provats a la FA-400 d'ADSB reflecteix una visió compartida per elevar els estàndards de defensa naval i introduir un nou nivell de sofisticació als vaixells de guerra construïts als EAU”, ha destacat Escribano.

Cal recordar que el desembre passat Indra i Edge van constituir Pulse, una empresa conjunta especialitzada en el disseny i fabricació de radars amb seu a Abu Dhabi.

Així mateix, Indra torna a pujar, igual que altres empreses europees del sector defensa com Thales i Leonardo, després de tancar amb pujades destacades dimarts i, sobretot, dilluns.

Els repunts arriben després de la primera negociació entre Rússia i els Estats Units per assolir un acord de pau a Ucraïna i de l'anunci d'Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, d'excloure la inversió en defensa de les regles fiscals de la Unió Europea (UE).

Aquestes regles, reformades a finals del 2023, estableixen que els Vint-i-set han de tenir un dèficit fiscal inferior al 3% i un deute que tendeixi al 60% del Producte Interior Brut (PIB). No complir aquests requisits pot portar a un Procediment de Dèficit Excessiu (EDP) per part de la Comissió.

Diversos països europeus, incloent-hi Polònia, Itàlia, Grècia i els Estats bàltics han sol·licitat una revisió del Pacte, citant el precedent establert durant la pandèmia de la covid-19, quan la Comissió va suspendre les regles fiscals per permetre als governs donar suport a empreses i ciutadans amb l'anomenat Fons de Recuperació. Països com França, Espanya o Itàlia han demanat l'emissió d'eurobons per finançar l'expansió de la indústria europea de defensa. Tot i això, aquesta eina, que va ser utilitzada per estimular l'economia del bloc durant la crisi de la covid-19, s'enfronta a una enorme oposició per part dels països "frugals", com Alemanya o Països Baixos.

Segons empreses com Morgan Stanley o JP Morgan, un augment de la despesa en defensa es traduirà en una forta revaloració a mitjà termini de les principals cotitzades del sector defensa europeu.