PwC, E&I, KPMG, Deloitte i Accenture demanen no apujar impostos i "flexibilitat" laboral

La reactivació de l'activitat i la reconversió que necessita el país per establir les bases d'un creixement "sostenible", robust i inclusiu, passa per garantir la seguretat jurídica, crear incentius a la inversió, impulsar la digitalització i la "flexibilitat del mercat laboral" i no caure en la tensió de voler recaptar via tributs més alts els costos de l'activitat enfonsada.

Així ho van concloure els presidents de PwC España, Gonzalo Sánchez; de E&I Espanya, Federico Linares; de KPMG España, Hilario Albarrasí; de AT Kearney España, Pedro Mateache; de Accenture España, Domingo Mirón, i de Deloitte España, Fernando Ruiz, durant la cimera empresarial organitzat per CEOE.

Segons el president de Deloitte España, tots els països han desplegat "esquemes similars" per ajudar famílies, treballadors i empreses, però aquí s'ha posat accent especial en el suport a llars i empleats, mentre que "som a la cua" en ajudes a empreses en comparació amb Alemanya, França, els EUA o Itàlia, i la majoria són avals o moratòries.

Una situació fiscal de partida més folgada ha facilitat a Alemanya mobilitzar en conjunt ajudes equivalents al 34% del seu PIB (un 30% en avals i garanties i el 4,4% en subvencions a fons perdut a empreses), un 18% al Regne Unit, un 14% a França o un 11,1% als EUA, on gairebé un 7% són a fons perdut. A Espanya, va indicar, el percentatge del PIB és un 11% però un 9,8% són a través d'avals i garanties, i només un 1,2% no requereixen devolució.

"Per aconseguir que aquesta recuperació comenci i sigui ràpida, cal actuar per sectors, dissenyant mesures a curt termini i també a llarg termini", va advocar, a més de considerar com a "fonamental" que s'arribi a un acord per a la utilització dels ERTO, més liquiditat, "treballar per atreure inversió" estrangera i fomentar la inversió local "perquè el que fan les empreses és generar ocupació".

Com que la situació de partida des del punt de vista fiscal "no és tan positiva ni tan bona" com per exemple a Alemanya, va indicar que haurem de "ser intel·ligents" i "imaginatius" i actuar des de l'òptica normativa en temes fiscals, "a través d'incentius", i pel que fa al mercat laboral "no anar cap endarrere sinó cap endavant amb mesures que donin més flexibilitat" al mercat per "atreure inversió estrangera". "Hem de ser conscients que les que creen ocupació són les empreses i, per tant, totes les actuacions dirigides a millorar la seva competitivitat i millorar la inversió redundaran en generació d'ocupació, que és font de riquesa", va concloure.

El president de KPMG España va considerar "fonamentals" les mesures "destinades a flexibilitzar el mercat laboral" per superar la crisi. Al seu judici, els ERTO han de continuar sent "la base per preservar el futur de l'ocupació" com ja han fet, i hauria de complementar-se aquesta eina amb una mobilitat funcional, el teletreball, jornades reduïdes o una ben entesa i executada subcontractació.

Albarrasí va subratllar que, mentre que no hi ha vaccí o remei per a la covid-19, "continuarem jugant en un terreny incert" on resulta "imprescindible donar oxigen a les empreses i, encara més important, no pas restar-ne". "Amb més i majors empreses hi ha més i millors ocupacions", va resumir. Malgrat els dubtes va comminar a "dissenyar escenaris" a partir de l'aprenentatge, comptar amb un esquema general de prevenció i adequar el sistema productiu a la nova realitat, fer costat als sectors claus (turisme, agroalimentari, automoció) i "assegurar la menor destrucció possible del teixit empresarial" i l'ocupació.

Aquest escenari passa, per exemple, per fer costat a les empreses en la seva adaptació digital que tan bé ha funcionat amb el confinament, i ajudar-les en els seus processos de reestructuració operativa. Així mateix, va reclamar "evitar obrir nous interrogants" sent "la claredat, la seguretat jurídica i la predictibilitat" qüestions "vitals" en aquest moment.

Per al president de PwC España, és "essencial" no deixar-nos portar pel curt termini, encara que sigui difícil, i treballar ara per fer el país que "volem d'aquí a 20 anys" aprofitant els fons mobilitzats per la Unió Europea, dels quals podrien arribar-ne 180.000 milions a Espanya, més de 77.000 en forma de subvencions. Es tracta, va dir, d'aprofitar l'ocasió amb projectes que resultin "útils" i ajudin el país a resoldre problemes estructurals i "a fer el salt qualitatiu", podent finançar amb ells la transició ecològica, la digitalització, programes educatius o de sanitat, entre altres. Per abordar-ho va considerar, no obstant això, que es necessiten grans pactes.

SER MOLT GENERÓS I BUSCAR CONSENSOS AMPLIS

"Cal ser molt generós i buscar amplis consensos", va indicar en al·lusió a la consecució d'acords polítics a llarg termini que orientin l'activitat i que "ens permetrien abandonar inversions no rendibles i centrar-nos en projectes que el país necessita per transformar-se". "Les decisions que es prenguin durant els pròxims mesos marcaran el futur que tindrem a llarg termini", va sostenir.

Entre els problemes estructurals que cal encarar, va indicar els alts nivells de deute; "necessitem una fiscalitat atractiva per poder atreure inversions", un sistema educatiu adaptat a les necessitats laborals, i calmar la "crispació" política existent, que "no ajuda a generar confiança". Entre les palanques per a aconseguir-ho, va indicar que l'existència d'unes entitats financeres "molt fortes", amb un "model de gestió excel·lent" i va advertir que "no es poden prendre mesures que penalitzin el sistema financer", ja que serà una "peça clau" per a la recuperació.

Per al president d'Accenture España, és necessari "un pla de reinvenció per a Espanya" que aposti de manera decidida per la digitalització tenint en compte la singularitat del país (una economia molt dependent de sectors com l'hostaleria i el turisme, que requereixen presència de clients, que el sector publico genera 1 de cada 5 ocupacions, i que només el 16% del PIB, que el 65% correspon a les pimes, que som el país número 11 dels 28 en digitalització o que compta amb un mercat laboral "rígid" en comparació amb d'altres jugadors de l'OCDE).

Amb el suport dels recursos que facilitarà Europa, va advocar per aprofitar-los en la doble vessant de donar l'avanç necessari en matèria de transició ecològica i digitalització per "situar-nos per sobre de la mitjana a Europa" en tots dos reptes. "Només així podem arribar a convertir-nos en un referent a la UE i al món sencer", va advocar.

Al seu judici s'hauria d'abordar des de cinc eixos: el sector públic, que garanteixi l'accés i una formació adequada; amb un pla de digitalització efectiu per a pimes, posant a la seva disposició fins i tot clústers i plataformes amb ajudes, amb incentius perquè les grans apostin pel big data, el blockhain, el cloud, etc; convertint Espanya en un dels grans destins per a grans plataformes industrials internacionals, i fomentant les carreres professionals tècniques.

QUE ESPANYA SIGUI LÍDER EN DIGITALITZACIÓ

El president d'EY España va coincidir en la necessitat d'aprofitar l'ocasió per fer el salt estratègic i global en digitalització. "Espanya, per les condicions i la capacitat que té, reuneix totes les condicions per aprofitar i poder aspirar al lideratge d'Europa", va coincidir, en relació a actius com les grans empreses de 'telecos', o ser el tercer país del món en desplegament de fibra òptica. Va remarcar que la tecnologia no es tracta només de digitalització, sinó també de persones, i que cal adequar el sistema educatiu per dotar als professionals, als joves i fins al talent sènior amb capacitats digitals.

Però, al costat de la digitalització, va considerar un altre factor igualment rellevant la fiscalitat. "La crisi no es finança amb impostos, es finança amb deute", va avisar, i va assegurar que "no és moment" de plantejar rebaixes o pujades d'impostos, especialment quan "no hi ha capacitat econòmica per gravar, hi ha rendes perdudes". "Si el que volem és mantenir l'ocupació, reactivar l'economia reactivar el consum, l'últim que hem de fer és retreure rendes dels actors", va avisar i va demanar "certitud", seguretat jurídica i estar "molt alienats" amb el marc de la UE i CEOE per a ser predictibles i atreure inversió.

En matèria fiscal va reclamar mantenir l'esquema de la internacionalització que ha fet competitives a les empreses, eliminar els pagaments fraccionats mínims, agilitar les devolucions tributàries i que es pagui segons els ingressos reals. "En matèria fiscal no necessitem ideologia, no necessitem una fiscalitat de dretes o esquerres. Necessitem plans d'estímuls", sobre tots, per als sectors més afectats, va concloure.

Per part seva, el president de Kearny España va alertar sobre la forta vulnerabilitat de les petites i mitjanes empreses que formen part de les cadenes de producció fracturades per la crisi, com poden ser els que fabriquen seients, turbines, etc per als avions quan les aerolínies han vist caure els seus resultats al 50%.

Va alertar que aquesta situació no es resol amb més ajustos, i que existeixen riscos de perdre plantes o produccions per l'alta competència que s'ha desfermat en minvar l'activitat. Encarar-ho requerirà "dots de col·laboració" i potser encarar diferents col·laboracions o fins i tot fusions, a més de l'ajuda de l'administració pública "per consolidar empreses viables abans que el mal sigui irreversible" al costat d'una "fiscalitat assumible" i una flexibilitat laboral que ho faci possible.