On són els límits de les polítiques monetàries dels bancs centrals?

Els bancs centrals han trencat moltes premisses de la ciència econòmica i han marcat fites en la història de l'economia, com els tipus negatius o la manca d'inflació i apreciació de divises malgrat les polítiques ultraexpansives, sobre la qual cosa molts economistes havien advertit. No obstant això, s'estan començant a veure els límits d'aquestes decisions, expliquen a JP Morgan AM.

El referèndum del 23 de juny al Regne Unit, en el qual els britànics van votar majoritàriament a favor de la ruptura amb la Unió Europea, ha deixat els bancs centrals en 'mode espera'. Lluny del que es podia haver anticipat per moments al llarg dels primers mesos de l'any, els riscos del Brexit es van sumar al pobre informe d'ocupació de maig i van provocar que els alts funcionaris de la Reserva Federal (Fed) decidissin per unanimitat mantenir els tipus sense canvis.

"El Brexit ha canviat les perspectives", assenyala Lucía Gutiérrez-Mellado, subdirectora d'Estratègia de JP Morgan Asset Management España y Portugal. En la presentació de perspectives de la gestora per al segon trimestre, els bancs centrals juguen un paper clau. No obstant això, afegeix com a advertència: "Veiem els límits que estan començant a tenir els bancs centrals", abans de començar a valorar una per una les polítiques i perspectives de les quatre autoritats monetàries que acaparen els titulars econòmics els últims temps.

BANC D'ANGLATERRA

La major part dels economistes donava per fet una reducció de tipus en la reunió de la setmana passada del Banc d'Anglaterra, de 25 punts bàsics fins al 0,25%. No obstant això, va sorprendre, inclosos els analistes de JP Morgan AM, i va mantenir la referència en el 0,5%, nivell en què està des de 2009. Tot i això, "ha deixat la porta oberta per retallar els tipus", assenyala Lucía Gutiérrez-Mellado, que pensa que els tipus poden acabar l'any en el 0,0% en funció de les dades macro posteriors al Brexit, i que a més és probable que s'ampliïn altres polítiques com la compra d'actius.

BANC CENTRAL EUROPEU

Mario Draghi i la resta de membres del consell de govern del BCE es reuneixen aquesta setmana, i dijous coneixerem les seves conclusions. Tot és aviat per esperar nous estímuls, opinen majoritàriament els analistes, però a JP Morgan AM creuen que tornarà a actuar si com és previsible es deterioren les dades econòmiques després de la consulta del Regne Unit. Això podria portar noves baixades de la taxa de facilitat de dipòsit (ara al -0,4%) o ampliar la compra de bons (80.000 milions d'euros màxim al mes). El que és més difícil és que vegem els tipus de referència en negatiu, i des de març estan en el 0,0%.

RESERVA FEDERAL

La Fed no ha mogut fitxa, com al desembre es donava per fet, a la primera meitat de l'any, i els tipus segueixen en l’interval entre el 0,25% i el 0,5%. "Ha mostrat molts dubtes. Descartem que hi hagi moviment al juliol, però si hi ha xifres macro sòlides, podria haver-hi una pujada abans que acabi l'any, tot i que és complicat pel tema de les eleccions presidencials de novembre", apunta la subdirectora d'Estratègia de JP Morgan Asset Management España y Portugal.

BANC DEL JAPÓ

A principis d'any, el Banc del Japó va abaixar els tipus de referència fins a la taxa negativa del -0,1% i va ampliar el seu programa QE (compra d'actius). Però precisament la institució dirigida per Haruhiko Kuroda convida a pensar que les polítiques ultraexpansives dels bancs centrals tenen límits quant a la seva eficàcia. "La Borsa de Tòquio ha caigut, tot i que ha rebotat en les últimes setmanes, i el ien s'ha apreciat. Així, la inflació segueix lluny de l'objectiu del 2%", explica Gutiérrez-Mellado.