La inflació de la zona de l'euro arriba a l'abril al 3% pel fort encariment de l'energia
Suposa el major augment del cost de la vida a la regió des de setembre del 2023
El fort encariment de l'energia ha fet que la inflació de la zona de l'euro mantingui la seva tendència a l'alça. A l'abril, l'Índex de Preus de Consum (IPC) va situar la taxa interanual al 3%, quatre dècimes per sobre de la dada anterior, segons les xifres publicades per Eurostat, l'oficina estadística de la Unió Europea (UE).
La dada coincideix amb el que s'esperava i suposa el major augment del cost de la vida a la regió des de setembre del 2023. Els serveis, l'energia, els aliments, l'alcohol i el tabac i els béns industrials no energètics van contribuir positivament a la taxa d'inflació anual de la zona euro.
En concret, el preu de l'energia es va disparar un 10,8% en comparació amb el 5,1% del mes anterior. De la resta dels principals components, el cost dels serveis va pujar un 3%, tres dècimes menys, els aliments, l'alcohol i el tabac es van incrementar un 2,4%, el mateix que al març, i els béns industrials no energètics van augmentar el seu preu un 0,8%, tres dècimes per sobre del mes anterior.
En tota la UE, la inflació anual va ser del 3,2% a l'abril, enfront del 2,8% de març.
Per països, les taxes anuals més baixes es van donar a Suècia (0,5%), Dinamarca (1,2%) i República Txeca (2,1%). Per contra, les taxes anuals més altes van tenir lloc a Romania (9,5%), Bulgària (6%) i Croàcia (5,4%).
Mentrestant, la taxa d'inflació subjacent, aquella que exclou els preus volàtils dels aliments i l'energia, es va desaccelerar a l'abril una dècima, fins al 2,2%.
A l'espera que el Banc Central Europeu (BCE) actualitzi les seves projeccions macroeconòmiques durant la seva pròxima reunió, ara com ara, les seves previsions contemplen que la inflació general farà una mitjana del 2,6% el 2026, el 2% el 2027 i el 2,1% el 2028. Sobre la inflació subjacent, es projecta una mitjana del 2,3% el 2026, del 2,2% el 2027 i del 2,1% el 2028.
A Generali AM creuen que la inflació podria trigar un any a tornar a valors normals. Com afirma Martin Wolburg, economista sènior de la companyia, les perspectives depenen ara de com evolucioni el conflicte i, concretament, de quan es reobri per complet l'estret d'Ormuz.
"Segons la nostra hipòtesi de referència, que preveu una reobertura oportuna, la inflació arribarà al seu punt màxim durant el segon trimestre i tornarà a nivells més normals en el termini d'un any, aproximadament. Si l'estret roman tancat durant més temps, les pressions sobre l'oferta s'intensificarien i amplificarien la pèrdua de producció provocada per la guerra", diu.
Afegeix que "els indicadors de fixació de preus s'han consolidat, però no prou com per a suggerir un augment generalitzat de les pressions inflacionistes subjacents, i el creixement salarial hauria de mantenir-se contingut. La menor activitat i el risc que les pressions sobre l'oferta amplifiquin els factors adversos també desaconsellen una pujada dels tipus. Veiem una necessitat fonamental limitada d'enduriment, encara que la lliçó postpandèmica del BCE podria inclinar-lo cap a una postura més decidida".