Funcas demana reformar les pensions aviat per repartir el cost entre generacions

Funcas considera que la reforma de les pensions és un "objectiu irreemplaçable" per a aconseguir un sistema suficient i sostenible, segons tres articles de la revista 'Papeles de Economía Española', editada per Funcas, elaborats per Miguel Ángel García, José Ignacio Conde-Ruiz i Juan Francisco Jimeno.

Aquests experts insten a escometre la reforma del model actual tan aviat com sigui possible per poder repartir els costos de l'ajust entre les diferents generacions. El problema, expliquen, no és només el dèficit actual del sistema (1,4% del PIB), sinó la seva evolució futura, a causa de l'augment de la taxa de dependència, l'impacte de la nova revolució tecnològica sobre l'ocupació i els salaris, i la major esperança de vida.

La despesa en pensions contributives, "que són la clau de la sostenibilitat del sistema", s'ha multiplicat per més de cinc des de 1977 pel major nombre de pensions (de 3,8 a 9,7 milions) i la major quantitat mitjana (de 418,33 a 927,87 euros mensuals constants de 2018). Quant als ingressos, les prestacions de la Seguretat Social (sense incloure la protecció per desocupació) van passar de representar el 5,95% del PIB al 1977 al 11,80% al 2018, mentre que les cotitzacions socials (també sense les destinades a la desocupació) van passar del 9,97% del PIB al 9,52%.

Els experts coincideixen que caldrà reduir la taxa de substitució, una de les més altes d'Europa, i més concretament actuar sobre els paràmetres que determinen la pensió inicial, i sobre l'edat efectiva de jubilació. "No sembla factible que el finançament mitjançant impostos pugui anar massa lluny, encara que sigui d'ajuda, donats els problemes de dèficit públic i les necessitats d'altres partides de despesa", afegeixen.

"No sembla factible que el finançament mitjançant impostos pugui anar massa lluny, encara que sigui d'ajuda"

La taxa de substitució mitjana a Espanya (pensió mitjana dividida pel salari mitjà de l'economia) se situa en el 57,7%, la tercera més alta de l'eurozona i superior en 13,6 punts a la mitjana de l'eurozona i en 7,2 i 15,7 punts a la de França i Alemanya, respectivament.

Respecte a la taxa bruta de reposició de la jubilació, que relaciona la pensió inicial amb els últims salaris percebuts durant la vida activa, les pensions espanyoles ocupen el primer lloc, superant en 28,8 punts la mitjana de l'eurozona (78,7% enfront del 49,9%).

Els experts de Funcas creuen que els efectes de l'envelliment sobre el creixement econòmic podrien pal·liar-se en part amb l'augment de la participació laboral de col·lectius com ara les dones i els majors de 55 anys, l'allargament de la vida laboral, la gestió dels fluxos migratoris o la millora de la productivitat. "Però en els escenaris demogràfics que contemplem, aquestes mesures no serien suficients per afrontar el creixement previst de la despesa si, a més, volem preservar el poder adquisitiu de les pensions actuals i la sostenibilitat financera del sistema", argumenten.

Per això, sostenen, la reforma haurà de contemplar a més com repartir els costos de l'ajust entre generacions, i dins de cada generació, a fi de proporcionar unes pensions adequades en un context de llargs períodes de jubilació i canvis al mercat de treball associats a la nova revolució tecnològica.

COMPLEMENTS SALARIALS I RENDA BÀSICA UNIVERSAL

En un altre article de la revista, elaborat per Eduardo Bandrés, es destaca que el sistema de protecció social espanyol presenta un "fort biaix" a favor de les persones grans, de manera que, en comparació amb la mitjana europea, Espanya ofereix menys prestacions en atenció a la família, a la infància i a la dependència, encara que aquesta última no competeix a la Seguretat Social.

Per part seva, el director d'Economia i Conjuntura Internacional de Funcas, Raymond Torres, subratlla en un altre article que factors com el treball autònom dependent, el treball interí, el de temps parcial, els nòmades laborals, les plataformes o els contractes de molt curta durada "tindran serioses implicacions" per a la protecció social i el finançament del sistema de Seguretat Social, per tractar-se de cotitzacions menys estables i probablement inferiors.

Entre les alternatives per fer front a aquestes situacions, apunta, s'hi troben l'adopció de mesures de suport a les rendes del treball mitjançant complements salarials o la implantació d'una renda bàsica universal que reemplaçaria gran part del sistema actual de prestacions.

Precisament, un altre article de 'Papeles' assenyala que la introducció de complements salarials a través de l'IRPF reduiria "de manera significativa" els índexs de desigualtat, i molt més a les comunitats autònomes que tenen salaris mitjans més baixos. Això sí, apunta que podria produir-se una possible absorció d'una part del complement per les empreses en forma d'una reducció dels salaris.