El Suprem rebutja la nul·litat de les plusvàlues municipals abonades malgrat la inconstitucionalitat de la taxa
Afirma que la petició de devolució ha de fer-se a través dels canals establerts a la Llei
El Tribunal Suprem rebutja que pugui sol·licitar-se la devolució d'una plusvàlua municipal abonada pel canal de la nul·litat de ple dret, encara que el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals diversos articles de l'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, conegut com a plusvàlua municipal
La secció segona de la sala tercera de l'alt tribunal, en una sentència del 18 de maig, aborda la petició de devolució d'ingressos indeguts derivats d'una liquidació ferma de la plusvàlua municipal emparada en la declaració d'inconstitucionalitat parcial d'aquest tribut.
El Tribunal Constitucional va declarar que els preceptes reguladors de l'impost eren inconstitucionals en la mesura en què sotmetien a tributació situacions "inexpressives de capacitat econòmica", circumstància que es produïa en aquells casos en els quals es constatava que no havia tingut lloc el fet imposable per absència d'increment de valor del terreny en la transmissió.
Noticia relacionada
És a dir, els ajuntaments continuaven cobrant aquest impost tot i que en moltes ocasions, a conseqüència de l'anterior crisi econòmica, el contribuent venia el seu habitatge o el seu local per sota del preu pel qual l'havia adquirit i, per tant, es gravava un guany patrimonial inexistent.
No obstant això, el Tribunal Suprem assenyala que la sol·licitud de devolució d'ingressos indeguts derivats de liquidacions fermes a conseqüència de la declaració d'inconstitucionalitat continguda a la sentència "ha d'efectuar-se necessàriament pels canals establerts a la Llei General Tributària", això és, per la revisió d'actes nuls, per la revocació o pel recurs extraordinari de revisió, per la qual cosa no es pot dictar la nul·litat sense més d'aquestes plusvàlues ja abonades.
El Suprem afirma també que la declaració d'inconstitucionalitat dels articles 107.1 i 107.2 a) del text refós de la Llei d'Hisendes Locals en la mesura en què (poden) sotmetre a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica no determina que les liquidacions fermes de l'impost girades amb anterioritat i que hagin guanyat fermesa en via administrativa incorrin en els supòsits de nul·litat de ple dret previstos en els apartats a), d), e) i g) de l'article 217.1 de la vigent Llei General Tributària.
Segons el Tribunal Suprem, tals actes no han lesionat drets susceptibles d'empara constitucional, atès que l'article 31.1 de la Constitució (capacitat econòmica) no és un dret fonamental d'aquesta naturalesa; al mateix temps que no han prescindit completament del procediment legalment establert, no han atorgat potestats al sol·licitant que li mancaven ni, en definitiva, pot identificar-se una llei que, específicament, determini la seva nul·litat a conseqüència de la declaració parcial d'inconstitucionalitat de la llei que els serveix de fonament.