El Brexit colpeja els salaris al Regne Unit tot i la caiguda de l'atur a mínims de 1975

El Brexit ja es deixa notar al mercat laboral. I no en la taxa d'atur, que de fet ha caigut fins a mínims de 1975. Però sí en el poder adquisitiu dels treballadors, davant un augment dels salaris inferior a la inflació de l'economia britànica, impulsada per la caiguda de la lliura durant els últims mesos.

En concret, la ràtio de desocupació va disminuir una dècima fins a situar-se als 4,5% durant el període entre març i maig respecte als tres mesos anteriors, segons ha informat aquest dimecres l'oficina estadística ONS (per les seves sigles en anglès). El consens d'analistes esperava que es mantingués constant al 4,6% registrat entre desembre i febrer. I, no obstant això, el salari mitjà setmanal dels empleats va caure en termes reals un 0,7%. Si s'inclouen les remuneracions variables, la disminució va ser del 0,5% interanual.

Malgrat les dades d'ocupació, que milloren les expectatives dels economistes, el comportament dels salaris no segueix la mateixa línia. La disminució de l'atur no ha pressionat suficientment la dinàmica salarial perquè el seu repunt arribi a la inflació disparada amb el Brexit. És a dir, amb la caiguda de la lliura. Al maig l'indicador d'inflació es va situar al 2,7% interanual, enfront del 0,8% de juny de 2016, mes en què els britànics van votar a favor de la ruptura amb la Unió Europea, que haurà de concretar l'Executiu de Theresa May amb Brussel·les durant les negociacions que ja han començat.

Les dades són decebedors pel que fa als salaris, el creixement es queda per darrere de la inflació

"Les dades són decebedors pel que fa als salaris, el creixement es queda per darrere de la inflació", sosté Chris Williamson, economista en cap de la consultora IHS Markit, que titlla d’"enigma" l'increment "anèmic" dels sous davant el baix atur. "Les dades alimenten les sospites que el Banc d'Anglaterra tindrà pressa per elevar els tipus", afegeix sobre la política monetària.

RÈCORD D'OCUPACIÓ

La desocupació es va reduir en 64.000 persones fins als 1,49 milions, mentre que la caiguda va ser de 152.000 en la comparativa anual. Així mateix, hi va haver 8.830.000 de persones en edat de treballar -entre els 16 i 64 anys- considerades inactives en no estar ni treballant ni en recerca de feina. No obstant això, també va disminuir aquesta xifra, en aquest cas en 57.000 persones, de manera que redueix el percentatge fins al 21,5%, el més baix de la sèrie històrica.

Per la seva banda, el nombre d'ocupats es va incrementar en 175.000 persones fins als 32.010.000, mentre que l'augment interanual puja fins a les 324.000 persones. Així, la taxa d'ocupació (ocupats enfront de la població activa) va ser del 74,9%, la dada més elevada des que es van començar a comptabilitzar registres comparables el 1971.