El Banc Mundial retalla dràsticament la previsió de PIB mundial a l'1,7%, enfront del 3% anterior

El Banc Mundial ha retallat dràsticament la previsió sobre el Producte Interior Brut (PIB) per al 2023. Ara creu que l'economia mundial només creixerà un 1,7%, enfront de l'estimació del 3% de fa sis mesos. Ha pres aquesta decisió en considerar que hi ha hagut un empitjorament generalitzat de les condicions econòmiques. De fet, alerta que el planeta està "perillosament a prop" de la recessió.

Si es compleixen les projeccions del Banc Mundial, això suposaria "el tercer ritme de creixement més feble en gairebé tres dècades, eclipsat únicament per les recessions mundials causades per la pandèmia i la crisi financera mundial", ha explicat la mateixa entitat al seu últim informe de perspectives.

Com diu, el creixement mundial s'està desaccelerant "bruscament" davant l'elevada inflació, les taxes d'interès més altes, la reducció de la inversió i les pertorbacions causades per la invasió russa d'Ucraïna.

"Ateses les fràgils condicions econòmiques, qualsevol nou esdeveniment advers -com una inflació més alta del previst, pujades brusques dels tipus d'interès per contenir-la, un rebrot de la pandèmia de la Covid-19 o una escalada de les tensions geopolítiques- podria empènyer l'economia mundial a la recessió. Seria la primera vegada en més de 80 anys que es produeixen dues recessions mundials a la mateixa dècada", apunta el Banc Mundial.

Preveu que la brusca desacceleració del creixement sigui generalitzada, amb previsions revisades a la baixa el 2023 per al 95% de les economies avançades i gairebé el 70% de les economies de mercat emergents i en desenvolupament. De fet, assenyala que el creixement de les economies avançades s'alentirà del 2,5% el 2022 al 0,5% el 2023. "En les dues darreres dècades, desacceleracions d'aquesta magnitud han presagiat una recessió mundial", destaca l'entitat.

Per als Estats Units, espera que el creixement caigui al 0,5% el 2023, 1,9 punts percentuals per sota de les previsions anteriors (2,4%) i "el resultat més feble fora de les recessions oficials des del 1970". De fet, l'ajust de les seves projeccions mundials es deu majoritàriament a la rebaixa significativa de l'economia nord-americana.

Així mateix, el creixement de la zona euro serà del 0%, una revisió a la baixa d' 1,9 punts percentuals. I les projeccions per a la Xina apunten a un creixement del 4,3% el 2023, és a dir, 0,9 punts percentuals per sota de les previsions anteriors (5,2%). En el cas del Japó, les estimacions han baixat de l'1,3% a l'1%.

Excloent-ne la Xina, espera que el creixement de les economies de mercat emergents i en desenvolupament es desacceleri del 3,8% el 2022 al 2,7% el 2023, "com a reflex d'una demanda externa significativament més feble, agreujada per l'elevada inflació, la depreciació de la moneda, l'enduriment de les condicions de finançament i altres factors interns adversos”.

"La crisi que afronta el desenvolupament s'està intensificant a mesura que es deterioren les perspectives de creixement mundial", ha dit el president del Grup del Banc Mundial, David Malpass.

Així mateix, ha explicat que "els països emergents i en desenvolupament s'enfronten a un període pluriennal de creixement lent impulsat per la pesada càrrega del deute i la debilitat de la inversió, ja que el capital mundial és absorbit per les economies avançades, que s'enfronten a nivells de deute públic extremadament elevats i tipus d'interès creixents”. Segons el dirigent, "la feblesa del creixement i de la inversió empresarial agreujarà els ja devastadors retrocessos en educació, sanitat, pobresa i infraestructures i les creixents exigències del canvi climàtic".

De cara al 2024, el Banc Mundial també ha ajustat a la baixa les seves projeccions, de manera que ara espera un creixement econòmic del 2,7%, enfront del 3% anterior.

LA CULPA, DE LES PUJADES DE TIPUS

"El creixement mundial s'ha alentit fins al punt que l'economia mundial està perillosament a prop de caure en recessió", ha dit el Banc Mundial, que atribueix el creixement lent a un enduriment "inesperadament ràpid i sincrònic" de la política monetària mundial.

De fet, la institució afirma que les polítiques monetàries més estrictes dels bancs centrals de tot el món poden haver estat necessàries per controlar la inflació, però han “contribuït a un empitjorament significatiu de les condicions financeres mundials, que està exercint un llast substancial sobre l'activitat".

"Els Estats Units, la zona de l'euro i la Xina estan travessant un període de feblesa pronunciada, i les repercussions resultants estan exacerbant altres vents en contra als quals s'enfronten les economies de mercat emergents i en desenvolupament", ha apuntat.