Digueu-me de quin barri sou i us diré en què us gasteu els diners

BBVA ha presentat una eina interactiva en la qual es mostren les transaccions i pagaments amb targetes als diferents districtes de Barcelona, ​​Madrid i Ciutat de Mèxic. El resultat són uns nous mapes on es reordenen les fronteres urbanes i s'identifiquen les zones més turístiques, residencials i amb més compradors joves.

Per arribar a aquesta conclusió, després de dividir la ciutat en cel, l'estudi ha analitzat en quines d'elles es registren compres consecutives d'un mateix client en un termini màxim de tres hores. "Les administracions públiques tenen moltíssimes dades, moltíssimes fonts d'informació, moltes d'elles estàtiques. Les pàgines de dades obertes tenen censos d'equipaments, de museus... I no obstant això els falten components dinàmics com el nombre de visitants", explica Juan Murillo, responsable de serveis territorials de BBVA Data & Analytics.

D'aquesta manera s'ha detectat que, en el cas de Madrid, s'aprecia una diferència notable al centre

COMPRES, PODER ADQUISITIU ALT I EDAT AVANÇADA

Després de més de 50 milions de transaccions analitzades a Barcelona i 80 milions a Madrid, diversos districtes de les dues ciutats comparteixen moltes similituds. Per exemple, neixen les 'macrocomunitats', tal com fan referència BBVA, que identifiquen noves comunitats de població en funció de les activitats registrades en elles: centre, barri acomodat, barri popular, centres de treball, nous desenvolupaments i àrees en què predomina el consum associat a centres comercials.

Així doncs, els barris madrilenys de Salamanca, Chamberí i la zona Centre són calcats a l'Eixample, Fort Pinenc, Centre i Les Corts. El consum en compres i la restauració són els principals eixos econòmics. Pel que fa al perfil de les persones residents en aquest barri tenen denominador comú una edat mitjana alta (de 45 a endavant) i un poder adquisitiu alt.

Situat al centre de Madrid i Barcelona habiten dos dels districtes més bohemis d'Espanya i on la despesa en cap de setmana es dispara: Malasaña i Gràcia. La despesa d'aquests dos barris és el més elevat de les dues capitals i l'oci cultural, el nocturn i la restauració són les seves fonts d'ingressos. També, en aquests dos districtes es dispara la retirada i el pagament amb targeta els caps de setmana. Pel que fa al perfil dels habitants d'aquest particular de carrer s'enquadren les persones compreses entre els 25 i 40 anys.

GRANS SUPERFÍCIES I COMERÇ DE PROXIMITAT A LA PERIFÈRIA

En barris com Vallecas, Sant Blai, Hortaleza o el Barri del Pilar a Madrid o Sarrià, Nou Barris, i Horta-Guinardó a Barcelona tenen un denominador comú: el consum entre setmana es dispara, tot el contrari que els anteriors. Aquests districtes estan considerats com a barris populars. El seu perfil es basa en la densitat comercial i especial importància del comerç de proximitat o de conveniència (fleques, ferreteries, farmàcies, alimentació), amb baixos tiquet mitjans i poca despesa el cap de setmana.

Quant als barris considerats com nous desenvolupaments a Madrid destaquen els creixements de perifèria, la majoria més enllà de l'anell de la M40 (Las Tabas, Sanchinarro). A Barcelona aquesta etiqueta destaca la zona de la Vila Olímpica, però també la part alta de la ciutat. En consum el cap de setmana i les grans superfícies són l'activitat principal d'aquests districtes, en els quals l'edat mitjana està compresa entre els 35 i 45 anys i el poder adquisitiu sol ser mitjà-alt.

CENTRE DE NEGOCIS, COSA DE MADRID

Però entre les dues ciutats també hi ha diferències. En aquestes dues urbs, que semblen bessones, després de l'estudi, hi ha una qualitat que marca la composició de la ciutat. BBVA preveu que la capital espanyola posseeix una zona concreta on existeix una zona d'oficina i es caracteritza per registrar una activitat extremadament baixa durant el cap de setmana, i per tenir un teixit comercial poc dens, conformat sobretot per bars i restaurants que donen servei als empleats dels centres de treball. Aquest districte no és altre que el d’AZCA i Castellana.

Això no passa a Barcelona, ​​tot i que BBVA el valora positivament ja que denota que té una integració en els centres de treball a l'entorn urbà, al qual no aconsegueixen imposar el seu ritme horari.