Brussel·les avisa a Espanya: pot incomplir objectius de reducció de dèficit i deute

L'esborrany pressupostari enviat pel Govern espanyol a la Comissió Europea a mitjan octubre "corre el risc d'incomplir" els compromisos de reducció de dèficit i de deute públics, segons consta en l'informe emès aquest dimecres per la institució comunitària.

Brussel·les ha publicat la seva opinió sobre el pla pressupostari enviat pel Govern en funcions de Pedro Sánchez, que prorroga els comptes d'aquest any a 2020. L'Executiu comunitari pensa que aquest esborrany "pot resultar en un desviament significatiu" respecte a la senda de consolidació fiscal pactada amb la UE.

Demana al futur Executiu espanyol que remeti un pla pressupostari "actualitzat" amb "mesures addicionals"

També reprèn a Espanya pel "insuficient" ritme de reducció de deute públic. En particular, acusa el país de no tenir en compte "prou" l'"alt nivell històric" d'aquest indicador i de no "aprofitar" els menors costos per interessos del deute per a reduir el desfasament entre ingressos i despeses públiques. Així, el document europeu calcula que el deute públic espanyol se situarà al tancament de 2020 en un 96,6%, un percentatge superior al 94,6% que estima el Govern en el seu pla pressupostari prorrogat.

Per això, demana al futur Executiu espanyol que remeti un pla pressupostari "actualitzat" amb "mesures addicionals" per a "corregir" aquest risc d'incompliment tan aviat com s'hagi format un nou Govern després de les eleccions del passat 10 de novembre.

Espanya no és l'únic país que es troba en aquesta situació, ja que la Comissió Europea ha adoptat opinions similars per a Bèlgica, França, Itàlia, Portugal, Eslovènia, Eslovàquia i Finlàndia. L'informe de les autoritats europees, no obstant això, puja el to en el cas d'Espanya i els altres tres primers països, que tampoc compleixen amb els objectius de reducció de deute públic. Per contra, Brussel·les ha aprovat els plans pressupostaris d'Alemanya, Irlanda, Grècia, Xipre, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos i Àustria, mentre que creu que els d'Estònia i Letònia compleixen "en termes generals" amb el Pacte d'Estabilitat i Creixement.

AJUST DE 9.600 MILIONS

Brussel·les estima que el desfasament entre ingressos i despeses públiques tancarà aquest any en un 2,3% del PIB i en un 2,2% en 2020, enfront dels càlculs del Govern que preveuen un desviament del 2% i del 1,7%, respectivament. Però, una vegada abandonat el braç correctiu, les autoritats comunitàries posen el focus en el saldo estructural, que no té en compte el cicle econòmic. En aquest cas, la Comissió no es creu la millora del 0,1% del dèficit estructural que calcula el Govern, i de fet, els serveis econòmics de l'Executiu comunitari assenyalen que es deteriorarà una mica més d'una dècima.

La senda pactada amb la UE exigeix a Espanya un esforç estructural equivalent al 0,65% del PIB en 2020, per la qual cosa la bretxa actual, amb el pressupost prorrogat, ascendeix al 0,8%. Això significa que el futur Govern haurà d'adoptar ajustos per valor de 9.600 milions d'euros, ja sigui pujant els ingressos o retallant les despeses, per a complir amb les normes fiscals.

No obstant això, el Pacte d'Estabilitat i Creixement dóna als països de l'euro la possibilitat de recórrer a certa flexibilitat, la qual cosa suposa que l'ajust final podria ser menor i, així i tot, estar dins dels paràmetres que permeten les regles.