L'IBEX tanca en positiu, però torna a xocar-se amb el mur dels 9.000 punts

L'IBEX ha pujat un 0,49%, fins als 8.925 punts, després de marcar un màxim intradia als 9.001 enters. Naturgy, IAG, Arcelor i Endesa han liderat els guanys, tot i que el selectiu ha tornat a mostrar-se incapaç de superar amb claredat el nivell psicològic dels 9.000 punts i ha pujat menys que la resta de grans índexs europeus.

En el cas d'Iberdrola i Endesa, el Govern ha reconegut que està obert a negociar i canviar el decret de la llum, de manera que els inversors han descomptat que la retallada a la seva retribució serà menor del que es va publicar inicialment.

Per la seva banda, Naturgy s'ha disparat fins a màxims històrics (descomptant dividends i ampliacions de capital es trobava als 23,40 euros) després de conèixer que IFM ha aconseguit adquirir finalment només amb el 10,83% del capital de la companyia. El valor ha superat els 24 euros i ha realitzat un moviment totalment contrari a què havien anticipat els analistes.

En negatiu, Siemens Gamesa, Viscofan, Almirall i BBVA han estat els més baixistes. El banc, un cop més, s'ha vist afectat per la caiguda de la lira turca, després d'una nova intervenció política d'Erdogan al Banc Central de Turquia.

LA INFLACIÓ SEGUEIX CENTRANT EL FOCUS

Això, mentre els inversors segueixen pendents de la inflació després de la dada que es va conèixer ahir als EUA i, sobretot, després que l'índex de preus de producció (IPP) de la Xina al setembre hagi superat el 10% i ha arribat a un rècord històric.

A Espanya, avui s'ha conegut l'IPC definitiu de setembre, que ha pujat un 4% anual, tot i que la inflació subjacent ha avançat fins a l'1%, la seva major diferència des de 1986.

Per la resta, amb les actes de la Reserva Federal publicades ahir a la tarda, la naturalesa de les discussions sembla suggerir que el tapering començarà abans de finals d'aquest any; l'únic debat és si començarà a mitjans de novembre o a mitjans de desembre.

"Hi va haver cert desacord sobre la rapidesa amb la qual s'hauria d'aplicar el tapering, encara que el resultat més probable seria una cosa semblant als 5.000 milions de dòlars al mes en valors recolzats per hipoteques i 10.000 milions de dòlars al mes en bons del Tresor nord-americà", expliquen els experts de CMC Markets al seu informe diari.

En aquest escenari, les borses europees han rebotat després que a Àsia la sessió hagi estat tranquil·la i positiva. La notícia més destacada, a més de les referències macro, ha estat la decisió del banc central de Singapur d'endurir la seva política i elevar el marge d'apreciació del tipus de canvi efectiu nominal del dòlar de Singapur.

D'altra banda, ha continuat la publicació dels resultats empresarials, amb les xifres de Morgan Stanley, Citigroup, Wells Fargo i Bank of America. A més, fora de l'àmbit empresarial, les peticions inicials de desocupació als EUA han baixat per sota a les 300.000 per primera vegada des que va començar la pandèmia. Wall Street també puja amb alegria més de l'1%.

"BESTIESES AMB MOTIVACIÓ POLÍTICA"

I, enmig de la crisi energètica, el president rus, Vladímir Putin, va dir aquest dimecres que Europa és la culpable de la situació que viu i que no ha d'assenyalar els altres. A més, va afirmar que Rússia no està utilitzant l'energia com una arma i que estan disposats a ajudar a la regió mentre duri la seva crisi.

"No estem utilitzant cap arma", ha declarat a la CNBC a Moscou aquest dimecres. "Fins i tot durant els moments més durs de la Guerra Freda, Rússia havia complert regularment les seves obligacions contractuals i subministra gas a Europa", ha afegit.

En parlar de les informacions que indiquen que Rússia ha retingut el subministrament de gas a Europa, Putin va qualificar tals acusacions de "xorrades amb motivació política" i va afirmar que no hi ha res que sostingui la idea "que utilitzem l'energia com una espècie d'arma". Per contra, ha dit, Rússia està "ampliant els seus subministraments a Europa".

En altres mesures per contenir la crisi energètica i els colls d'ampolla de la cadena de subministrament, el president dels EUA, Joe Biden, ha posat a treballar els ports 24 hores al dia per agilitzar el repartiment de mercaderies en vigílies de la temporada comercial més intensa de l'any.

ALTRES MERCATS

L'euro es canvia a 1,1590 dòlars (-0,02%). El petroli puja un 1%, fins als 84,08 dòlars el Brent i els 81,28 dòlars el WTI.

L'or i la plata pugen, fins als 1.798 dòlars i als 23,39 dòlars, respectivament.

El bitcoin repunta un 0,1%, fins als 57.180 dòlars, i l'ethereum, un 7%, fins als 3.778 dòlars.

La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys se situa a l'1,524% i el rendiment del bo espanyol a 10 anys baixa fins al 0,438%.