L'IBEX tanca amb caigudes una setmana marcada pels vaivens aranzelaris

L'IBEX es desmarca de la resta de borses europees (IBEX: +0,17%, 13.257 punts) i tanca a l'alça després que Wall Street acabés ahir clarament en negatiu (amb retallades de l'1,78% per a l'S&P i del 2,6% per al Nasdaq) després de l''enèsima' decisió del Govern nord-americà. Tot i això, el selectiu espanyol acomiada la setmana amb pèrdues acumulades del 0,68%.

La setmana ha estat marcada, precisament, per aquests vaivens en les decisions aranzelàries de Donald Trump, que han anat condicionant i marcant les reaccions del mercat. Dimarts van entrar finalment en vigor els aranzels del 25% a Mèxic i Canadà i les borses van caure amb força, probablement perquè el mercat esperava que aquest començament no es donés. Aquell mateix dia, el secretari de Comerç dels Estats Units va dir que era possible que aquests aranzels s'alleugerissin, cosa que va passar a la tarda, quan es va anunciar un ajornament per a les taxes a les actuacions. Aquest dijous, després de l'impacte de tot això als mercats, Trump va decidir pausar fins al 2 d'abril els aranzels per als productes de Mèxic i el Canadà.

Tot això genera incertesa i inestabilitat i, sens dubte, està impactant a les borses i al mercat en general.

A més dels aranzels, la setmana ha estat marcada per les pujades de les rendibilitats dels bons, dels alemanys i europeus, després del pla fiscal sorpresa anunciat per Alemanya, però també dels nord-americans i d'altres, com els japonesos. Aquest divendres, la rendibilitat del bo japonès a 30 anys arriba al nivell més alt des del 2008.

Goldman Sachs ha publicat un informe pel que fa a l'increment de la rendibilitat dels bons com un dels principals riscos que poden frenar les pujades de la renda variable europea.

Amb tot això com a context, l'IBEX acumula durant la setmana, com diem, caigudes que ronden el 0,7%. Els experts de Bolsamanía avisen que cal estar pendents del suport dels 12.894 punts. Dins del selectiu, els pitjors títols han estat ArcelorMittal, Indra i Grifols, mentre que Enagás n'ha estat el millor.

Pel que fa a la decisió de tipus del Banc Central Europeu (BCE), que va anunciar una retallada de 25 punts bàsics en la jornada passada, no hi ha tingut un impacte especial per ser esperada. També s'esperava que Lagarde seguís al·ludint a les dades. "Retallarem o farem una pausa amb els tipus en funció de les dades", va dir.

A l'esmentat informe de Goldman, el banc nord-americà diu que, després del pla fiscal d'Alemanya, ara hi ha menys pressió sobre el BCE perquè redueixi tipus per sota del nivell neutral. "A causa de la nova política fiscal, ja no esperem que el Consell de Govern del BCE retalli els tipus al juliol i ajustem la nostra previsió per al tipus terminal al 2% al juny (des de l'anterior 1,75% al ​​juliol). Tot i que la decisió d'abril és ara més incerta, mantenim la nostra previsió de retallades a mode de comerç".

INFORME D'OCUPACIÓ, BROADCOM...

D'altra banda, aquest divendres ha tingut com a dada més rellevant l'informe d'ocupació dels Estats Units del febrer, que ha decebut el mercat. Segons l'Oficina d'Estadístiques Laborals nord-americana, es van crear 151.000 llocs de treball al segon mes de l'any, dada que s'ha situat per sobre de les 125.000 ocupacions del mes anterior, revisada a la baixa des de les 143.000, però per sota de la previsió del consens, que n'anticipava 160.000.

Lindsay Rosner, responsable d'inversió en renda fixa multisectorial de Goldman Sachs Asset Management, destaca que la dada d'avui "no ha estat tan dolenta com es temia". El creixement de les nòmines ha sorprès lleugerament a la baixa i la taxa d'atur ha pujat, cosa que justifica l'impuls que s'ha estat generant a favor d'una represa del cicle de retallades de la Reserva Federal”, apunta.

Per part seva, Byron Anderson, cap de renda fixa de Laffer Tengler, assenyala que "encara no tenim claredat sobre l'economia avançant amb l'agitació de Trump". "Com més temps tinguem caos i agitació per part de Trump, més gran serà la probabilitat que finalment tinguem dades amb tendència negativa", afegeix aquest expert.

"Les polítiques migratòries i els aranzels a la importació faran caure el nivell d'ocupació privada tard o d'hora. Sembla que està passant abans. Si les polítiques de Washington fossin bones, el mercat borsari no s'enfonsaria amb cada nova notícia aranzelària d'aquesta setmana. L'única raó per la qual les accions van millor és que creuen que el pegat suau a les nòmines d'ocupació significa que la Reserva Federal haurà de retallar els tipus dues o tres vegades aquest any”, sentencia Chris Rupkey, economista en cap de FWDBond.

A més, s'ha conegut la dada revisada de PIB de la zona de l'euro del quart trimestre, que millora la dada avançada amb una pujada del 0,2%. L'any, la pujada queda al 0,8% enfront del 0,7% de la dada avançada.

Cal destacar també que aquesta tarda parla el president de la Reserva Federal (Fed), Jerome Powell, a la 18a edició del Fòrum Anual de Política Monetària dels EUA a Nova York. El Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, per les sigles en anglès) es reunirà els dies 18 i 19 de març, i el període de silenci de la Fed començarà dissabte.

Així mateix, a la Xina s'ha presentat la balança comercial del mes de febrer. Les exportacions van augmentar un 2,3% i van quedar molt per sota de les expectatives d'un increment del 5%. Les importacions van sorprendre encara més el mercat en caure un 8,4% interanual, el descens més important des del juliol del 2023. Els analistes esperaven que creixessin un 1% interanual.

Al pla empresarial, és notícia el fabricant de semiconductors Broadcom, que es dispara un 13% al mercat 'after hours' després de publicar comptes. Tant els resultats del primer trimestre fiscal 2025 com les previsions han superat estimacions, i això serveix per calmar una mica els nervis que hi ha al voltant dels fabricants de xips i la IA.

NOVA DECEPCIÓ PER AL BITCOIN

El bitcoin cau fins als 87.000 dòlars després d'enfrontar una nova decepció relacionada amb Donald Trump. Hi havia moltes esperances posades en les decisions del president dels Estats Units favorables a les criptos, i a poc a poc les expectatives es van desinflant.

Les últimes caigudes tenen a veure amb l'ordre firmada ahir pel mandatari per crear una reserva estratègica de bitcoin per als Estats Units i, per separat, un "magatzem d'actius digitals". El que no ha agradat és que els plans es limitin als criptoactius que el govern dels EUA ja posseeix després d'haver-los confiscat.

El tsar de criptomonedes i intel·ligència artificial (IA) de la Casa Blanca, David Sacks, ha detallat en una publicació a X que la reserva de bitcoin inclourà bitcoins que ja posseeix el govern dels EUA, els quals han estat incautats en accions prèvies de les forces de l'ordre, una mesura que, segons ha emfatitzat, “no costarà ni un cent”.

Els inversors han venut les criptomonedes en assabentar-se que el govern dels EUA, segons l'ordre executiva, no té plans immediats de comprar bitcoin.

ALTRES MERCATS

L'euro es canvia als 1,0852 dòlars (+0,63%). El petroli, que ha viscut una setmana de caigudes destacades, rebota un 1% (barril Brent: 70,51 dòlars; barril WTI: 67,24 dòlars).

L'or cau lleugerament (2.922 dòlars) i la plata perd un 1,75% (32,75 dòlars).

La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys es modera al 4,23%.