L'IBEX i Europa corregeixen en espera de noves negociacions de pau a l'Iran

L'IBEX i la resta de borses europees han mostrat els seus dubtes aquest dimecres. Tot i les pujades dels mercats asiàtics, al Vell Continent els inversors han estat indecisos. El selectiu espanyol tanca amb descensos del 0,55%, que el porten a perdre els 18.200 punts (18.185 punts), mentre que els parquets europeus es decanten, la majoria, pel vermell. I això que cada cop sembla més proper un acord entre els EUA i l'Iran, segons dona a entendre Washington, que ha dit que la pressió que està patint Teheran és màxima pel bloqueig total de l'estret d'Ormuz.

"El bloqueig dels ports iranians s'ha implementat completament, mentre les forces nord-americanes mantenen la superioritat marítima a l'Orient Mitjà", ha dit Brad Cooper, comandant del Comando Central dels Estats Units (CENTCOM), que ha explicat que s'ha aconseguit en menys de 36 hores després de l'ordre del president Donald Trump.

"Les forces nord-americanes han paralitzat per complet el comerç econòmic que entra i surt de l'Iran per via marítima", ha remarcat també, i ha insistit que això està causant un gran 'dolor' a Teheran, per la qual cosa als EUA donen per fet que hi haurà acord tard o d'hora. De fet, el mateix Trump ha tornat a insistir que el final de la guerra és a prop.

Segons les seves pròpies paraules, l'Iran "té moltes ganes d'arribar a un acord" i quan això passi, "el mercat de valors experimentarà un apogeu". "De fet, ja està en auge", ha assegurat el republicà.

Els experts de Rabobank comenten que "els Estats Units està intensificant clarament la repressió contra l'Iran", i destaquen que les possibles noves converses entre totes les parts que es produiran aquest dijous al Pakistan estan servint de "guia" per a un mercat que confia cada vegada més en l'acord.

"Els inversors han optat per descomptar que el conflicte d'Orient Mitjà finalitzarà en breu, la qual cosa limitarà el mal que ja estan provocant en l'economia mundial. No obstant això, cal assenyalar que els mercats no semblen preparats per a un nou fracàs de les negociacions de pau, cosa que podria ocórrer, amb els inversors mostrant-se molt optimistes en relació amb el resultat d'aquestes, per l'evident interès del president nord-americà, Trump, per 'donar carpetada' a aquest tema", comenten els analistes de Link Securities.

Com diuen, "el problema és que ja no només depèn de la voluntat dels EUA, sinó que altres parts de l'equació, com ara l'Iran o Israel, podrien posar traves rellevants a l'escenari que han començat a descomptar els inversors". "És per això que, malgrat l''eufòria' pel que travessen els mercats en aquests moments, continuaríem actuant amb una certa prudència, a l'espera que fructifiquin les esmentades negociacions i s'aconsegueixi un acord de pau durador", afegeixen.

Totes les mirades se centren aquest dimecres en l'Orient Mitjà, però també al pla macroeconòmic es coneixeran una sèrie de dades d'interès: França ha publicat la dada final d'inflació de març, que s'ha incrementat al 2% interanual, per sobre de les expectatives dels analistes i de la lectura preliminar de l'1,9% publicada a principis de mes.

Mentre que a l'eurozona es coneix la producció industrial de febrer, que ha crescut un 0,4%, més del previst, i als EUA, per part seva, és el torn del Empire manufacturer d'abril, i també es publica el Llibre Beix de la Reserva Federal (Fed).

Precisament hi ha molts dubtes sobre quins poden ser els pròxims moviments dels bancs centrals davant els efectes de la guerra de l'Iran sobre l'economia, sobretot sobre la inflació. Morgan Stanley creu que la Fed serà una "excepció" i retallarà els tipus malgrat la guerra, mentre que la resta de bancs centrals elevaran les taxes per a fer front a l'escalada dels preus pel conflicte.

Sigui com sigui, el Fons Monetari Internacional (FMI) ja ha avisat que el cop serà gran. L'organisme ha retallat en dues dècimes la seva previsió de creixement mundial per a enguany, fins al 3,1%.

"L'economia global seguia una trajectòria de creixement constant -entorn del 3,3% durant els últims anys- i buscàvem millorar les nostres projeccions. La guerra ha frenat aquest impuls i ara projectem un creixement del 3,1% enguany -segons el nostre pronòstic de referència- amb una inflació que pujarà al 4,4%, una desviació dràstica de la tendència anterior. L'impacte econòmic dependrà de la durada i la magnitud del conflicte i podria ser pitjor", va dir aquest dimarts l'economista cap de l'FMI, Pierre-Olivier Gourinchas.

ASML ELEVA LA SEVA GUIA

Al pla empresarial, aquest dimecres destaca ASML, que ha publicat resultats corresponents al primer trimestre. El gegant europeu ha aconseguit uns ingressos (8.800 milions d'euros) que estan per sobre de les previsions, i, a més, ha elevat el dividend un 17%. El benefici net del període s'ha situat als 2.800 milions d'euros.

Així mateix, la companyia de semiconductors ha elevat la seva previsió de vendes el 2026 per la forta demanda d'intel·ligència artificial (IA), de manera que ara estima ingressos per al segon trimestre d'entre 8.400 i 9.000 milions d'euros.

També destaquen els comptes de Kering i Hermès, que han decebut el mercat i han provocat la caiguda de les accions del sector del luxe a les borses europees. Segons han dit, els resultats han estat clarament afectats pels efectes derivats de la guerra entre els Estats Units, Israel i l'Iran.

A més, l'atenció dels inversors se centra també en Bank of America i Morgan Stanley, que aquest dimecres han donat a conèixer els comptes del primer trimestre abans de l'obertura de Wall Street. BofA ha guanyat un 16% més i veu una activitat "saludable" en els seus clients, mentre que Morgan Stanley ha elevat el benefici a 5.600 milions fins al març per la banca d'inversió.

En altres mercats, el petroli puja un 1% (Brent: 89 dòlars West Texas Intermediate: 92 dòlars), i l'or retrocedeix fins als 4.827 dòlars per unça. El rendiment del bo del Tresor nord-americà a 10 anys avança al 4,285%, mentre que l'EUR/USD repunta fins als 1,1799 dòlars. El bitcoin, per part seva, es deprecia als 73.800 dòlars.