L'IBEX cau i perd els 17.000 punts amb el preu del petroli un altre cop a l'alça

El petroli torna a pujar i les borses, una vegada més, apunten a la baixa. L'Iran ha reiterat que no té intenció de negociar amb els Estats Units i, tot i que està analitzant el pla de 15 punts plantejat per Washington, l'ha rebutjat d'entrada mentre exigeix ​​sobirania sobre l'estret d'Ormuz. Aquest estira i arronsa al voltant de les converses —i la possibilitat, encara que encara remota, d'un acord que posi fi al conflicte— continua marcant el rumb del cru i del conjunt dels mercats.

Després del rebot d'ahir impulsat per l'optimisme, avui ha tornat a dominar el pessimisme: l'IBEX ha caigut un 1,21% i ha perdut els 17.000 punts (16.962,9 punts), mentre que Wall Street també cotitza amb descensos. Aquest dimecres, tant les borses europees com les nord-americanes van tancar amb pujades, igual que les asiàtiques. No obstant això, a Àsia també han tornat les vendes aquesta matinada, amb el Hang Seng de Hong Kong deixant-se un 2% i el Kospi sud-coreà caient més d'un 3%.

En aquest context, continuen ressonant les contundents declaracions de Christine Lagarde, que va assegurar durant la passada jornada que el Banc Central Europeu "no es paralitzarà per la indecisió" davant la crisi de l'Iran, deixant clar que actuarà sobre els tipus si és necessari, si bé encara considera prematur prendre decisions.

També és important veure l'impacte de la guerra en les previsions econòmiques, en concret a les d'Espanya. S&P va retallar ahir la seva estimació de PIB per al 2026 a l'1,9% des del 2,1% i avui l'OCDE també ha rebaixat la previsió per al nostre país per a aquest any i el 2027.

INDRA, META, MACRO...

La sessió d'avui té protagonistes nacionals i internacionals. A Espanya, Indra està en el punt de mira després de conèixer-se que Ángel Escribano es manté al capdavant de la companyia després del Consell d'Administració celebrat ahir i que tanta expectació havia generat.

Indra ha cedit un 1,96%, mentre que els pitjors títols de l'IBEX han estat ArcelorMittal, Redeia, Grifols i els bancs. Al costat positiu, Merlin, que ha ampliat capital un 10% i ha captat 767 milions per als seus centres de dades ha estat el títol més alcista, juntament amb Repsol i Solaria.

Al pla internacional, destaca Meta, després de ser declarada negligent en un judici relacionat amb l'addicció a les xarxes socials, mentre que Donald Trump ha incorporat els consellers delegats d'Nvidia i la mateixa Meta al seu equip assessor a la Casa Blanca.

A l'apartat macro, els inversors han conegut l'índex GfK alemany d'abril (cau fins a -28 des de -24,8) i el PIB d'Espanya del quart trimestre (puja un 0,8% trimestral). Per la seva banda, les peticions setmanals de desocupació als Estats Units pugen a 210.000 des de 205.000, en línia amb el que s'esperava. A més, el Norges Bank ha mantingut tipus al 4%, tot i que ha anticipat pujades per la guerra i l'impacte en la inflació.

CRÈDIT PRIVAT

A tot això se suma la creixent inquietud als mercats entorn del crèdit privat i, en general, dels actius no cotitzats, pel temor que les seves valoracions no reflecteixin plenament el risc assumit. En un entorn de forta expansió del sector als últims anys, el focus se situa ara en l'acumulació d'actius il·líquids en els balanços i en la falta de referències clares de preu, la qual cosa eleva el risc d'ajustos abruptes si canvia el cicle.

En aquest escenari, l'exconseller delegat de Goldman Sachs, Lloyd Blankfein, ha advertit a Bloomberg que l'acumulació d'actius privats no venuts pot ser un senyal de sobrevaloració i ha alertat que "una espurna podria desencadenar una rebaixa generalitzada" al sector. Al seu judici, "en algun moment ha d'haver-hi un mecanisme forçós o un ajust que obligui a assumir quin és realment el valor del balanç", en un context que compara amb l'acumulació de "llenya seca" en un bosc: com més temps passa sense una correcció, major és el material susceptible de cremar quan finalment arribi aquest detonant.

ALTRES MERCATS

L'euro s'ha situat als 1,1531 dòlars (-0,21%). El petroli ha avançat posicions novament. El Brent ha sumat un 5,91% (108,28 dòlars) i el West Texas Intermediate, un 4,64% (94,56 dòlars).

L'or ha cedit un 2,93% (4.419 dòlars) i la plata, un 6,31% (68,18 dòlars).

La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys ha repuntat el 4,396%.

El bitcoin ha caigut als 68.873 dòlars i l'ethereum, als 2.062 dòlars.