L'IBEX 35 supera els 17.600 impulsat per Indra en plena crisi EUA-Veneçuela

L'IBEX 35 ha tancat amb guanys aquest dilluns i renova màxims històrics per sobre dels 17.600 punts (+0,70%, 17.614,40 punts) recolzat en les alces d'Indra (també les de la resta de valors del sector defensa europeu) i altres companyies com Repsol, vista pels analistes com un dels principals beneficis d'un potencial canvi de règim a Veneçuela. Això, en una sessió que ha estat marcada, de manera inevitable, per l'atac dels Estats Units a Veneçuela i la consegüent captura del seu president, Nicolás Maduro, a qui jutjaran amb la seva dona, Cilia Flores, per "narcoterrorisme".

ELS EUA ATACA VENEÇUELA

Des de la seva mansió de Mar-a-Lago a Florida, el president nord-americà Donald Trump ha assegurat que els Estats Units dirigirà Veneçuela "fins que puguem fer-hi una transició segura i adequada". Durant aquesta compareixença davant els mitjans, Trump va semblar nomenar Delcy Rodríguez, vicepresidenta executiva del règim chavista, com a interlocutora dels Estats Units i va reconèixer que el secretari d'Estat Marc Rubio ja havia mantingut converses amb Rodríguez, que s'hauria dobnlegat a les demandes de Washington. Així mateix, va rebutjar la idea que la líder de l'oposició i recent premi Nobel de la Pau, María Corina Machado, ascendís al poder en "no tenir el respecte" del poble veneçolà.

Per part seva, Rodríguez va afirmar aquest dissabte que Maduro és l'únic president del país llatinoamericà i va exigir el seu "alliberament immediat". Trump va respondre amb noves amenaces, assegurant en una entrevista a The Atlantic que els Estats Units està llest per a llançar una segona onada d'atacs sobre el país si el règim no accedeix a les seves demandes. "Volem accés a tot el que demanem, accés al petroli, a carreteres i ponts per a reconstruir-los, tot el que exigim ens l'ha de donar", va declarar posteriorment a bord de l'Air Force One.

Tot i això, aquest diumenge l'ara "presidenta encarregada de Veneçuela" es va mostrar més conciliadora amb Washington en un comunicat en el qual estén una "invitació" per a "treballar conjuntament en una agenda de cooperació, orientada al desenvolupament compartit, en el marc de la legalitat internacional que enforteixi una convivència comunitària duradora".

"President Donald Trump: els nostres pobles i la nostra regió mereixen la pau i el diàleg, no la guerra. Aquest ha estat sempre el predicament del President Nicolás Maduro i és el de tot Veneçuela en aquest moment. Veneçuela té dret a la pau, al desenvolupament, a la seva sobirania i al futur", es llegeix en un comunicat publicat a les xarxes socials de Rodríguez.

MÉS AMENACES: DINAMARCA RESPON A TRUMP

Veneçuela ha estat l'objectiu dels atacs nord-americans, però no són l'únic objectiu de les amenaces de Trump. I és que el president nord-americà i membres del seu govern han advertit que Cuba podria ser la pròxima a caure i també han advertit que Colòmbia i Mèxic podrien ser un altre objectiu si no fan alguna cosa amb el narcotràfic a la seva regió.

No obstant això, la major font de preocupació per als països occidentals sembla ser Groenlàndia. I és que en la ja esmentada entrevista a The Atlantic Trump va tornar a repetir una vella consigna: els Estats Units "necessita" controlar Groenlàndia "per motius de seguretat i defensa". Posteriorment, la dona de l'assessor de la Casa Blanca Stephen Miller, Katie Miller,, va publicar un mapa de Groenlàndia amb la bandera nord-americana amb un amenaçador missatge: "Aviat".

Les declaracions del mandatari nord-americà no han passat desapercebudes per a Copenhaguen, que ha criticat durament la postura de Washington. "Insto encaridament als Estats Units que posi fi a les amenaces contra un aliat històricament pròxim i contra un altre país i un altre poble, que han dit molt clarament que no estan en venda", ha subratllat Mette Frederiksen, primera ministra de Dinamarca, en un missatge publicat a xarxes socials.

Frederiksen també ha assenyalat que les ambicions nord-americanes "no tenen sentit", ja que "el Regne de Dinamarca —i per tant Groenlàndia— forma part de l'OTAN i per això està cobert per la garantia de seguretat de l'aliança". "Tenim un acord de defensa entre el Regne i els Estats Units, que dona als Estats Units un ampli accés a Groenlàndia", ha sentenciat Frederiksen.

Per part seva, el primer ministre de Groenlàndia, Jens Frederik Nielsen, ha declarat que és "irrespectuós" que Trump i els Estats Units parlin tan a la lleugera del territori en aquests termes. "Hem estat amics pròxims i lleials dels Estats Units durant generacions. Ens hem mantingut units en temps difícils. Hem assumit la responsabilitat de la seguretat a l'Atlàntic Nord, i en particular a Amèrica del Nord. Això és el que fan els veritables amics. Precisament per aquesta raó, la retòrica actual i reiterada que prové dels Estats Units és totalment inacceptable. Quan el president dels Estats Units parla de 'necessitar Groenlàndia' i ens vincula amb Veneçuela i la intervenció militar, no només està malament, sinó que és irrespectuós", ha assenyalat.

Al seu torn, Jonas Gahr Store, primer ministre de Noruega, ha mostrat la seva "completa solidaritat" amb Copenhaguen i ha recalcat en un missatge a la xarxa social X que Groenlàndia "és una part integral del Regne de Dinamarca".

Trump fa molt temps que està fantasiant amb annexionar Groenlàndia, un territori autònom dins de Dinamarca i ric en minerals i terres rares. El mes passat va nomenar el governador republicà de Louisiana, Jeff Landry, com enviat especial per a Groenlàndia. Trump també ha parlat obertament de convertir el Canadà, una nació independent, en l'estat número 51 dels EUA.

MACRO I ALTRES MERCATS

A l'agenda macroeconòmica no han aparegut gaires cites de rellevància aquest dilluns, encara que sí que s'han conegut les dades d'atur a Espanya, que baixen en 152.048 persones i tanquen el 2025 al nivell més baix en 18 anys. Alhora, la Seguretat Social suma 506.451 afiliats el 2025 i ronda els 21,9 milions d'ocupats el darrer any. A l'altra banda de l'Atlàntic s'ha publicat l'ISM manufacturer del desembre, que ha tornat a caure i aprofundeix la contracció.

Per tècnic, l'IBEX 35 continua oferint un bon aspecte. Els experts de Bolsamanía ja avançaven que el selectiu espanyol podria assolir els 17.600 punts durant els primers compassos del 2026.

En altres mercats, el petroli cotitza amb volatilitat després de l'atac sobre Veneçuela, un dels principals membres de l'OPEP. El barril de Brent s'intercanvia per 61,64 dòlars (+1,48%) i el de WTI, per 58,26 dòlars (+1,67%).

L'euro cotitza pla enfront del dòlar (-0,04%, 1,1714 dòlars). Els metalls preciosos segueixen en ratxa: l'or puja amb ganes (+2,92%, 4.456 dòlars) i la plata es dispara (+8,43%, 77 dòlars).

El rendiment del bo nord-americà a 10 anys es modera fins al 4,167%.

Les criptomonedes cotitzen a l'alça: el bitcoin arriba als 93.780 dòlars i l'ethereum, als 3.180 dòlars.