L'IBEX-35 puja un 0,9% en una setmana marcada per la incertesa geopolítica

L'IBEX 35 acaba la primera setmana del 2026 amb saldo positiu després de pujar un 0,9% malgrat la incertesa geopolítica. Els últims cinc dies han estat marcats per la creixent tensió resultant de la intervenció militar dels Estats Units a Veneçuela, així com de la captura de Nicolás Maduro, i les amenaces del president nord-americà, Donald Trump, països llatinoamericans i fins i tot els seus socis de l'OTAN.

Avui, el selectiu espanyol ha tancat amb lleus caigudes (-0,03%, 17.649 punts), clarament distanciat de la resta de borses europees, que han pujat de manera clara; el CAC francès, de fet, ha marcat nous màxims històrics gràcies a l'empenta del luxe i de TotalEnergies, entre d'altres.

Dins l'IBEX han destacat les alces d'Indra, Puig i BBVA, mentre que Acciona Energía, IAG i Merlin s'han situat a la cua de l'índex. Telefónica també ha caigut (-1,04%) després de la retallada de preu de Berenberg, que no veu catalitzadors ni potencial alcista al valor.

MACRO: INFORME D'OCUPACIÓ DELS EUA

Aquest divendres, la jornada ha comptat amb una referència macroeconòmica important: l'informe d'ocupació dels Estats Units del mes de desembre. Les dades mostren que el mercat laboral dels Estats Units s'ha frenat més del que s'esperava l'últim mes de l'any amb la creació de 50.000 llocs de treball nous. Aquesta xifra s'ha situat per sota de la previsió del consens, que anticipava 73.000 nòmines. A més, suposa una desacceleració des dels 64.000 llocs de treball creats al novembre.

Aaron Hill, analista en cap de mercats d'FP Markets, comentava abans de conèixer la dada que unes xifres més febles del que s'esperava podrien "reforçar l'opinió que la Fed relaxarà la seva política monetària més enllà de l'única baixada de tipus prevista a les últimes previsions econòmiques". En aquest sentit, Trump ja ha avançat que té decidit el substitut de Jerome Powell com a president del banc central més poderós del món.

També destaca aquest divendres la inflació de la Xina, que es va accelerar al desembre al ritme més ràpid en gairebé tres anys. En concret, els preus es van elevar el 0,8% interanual, el nivell més alt des del febrer del 2023, segons les dades publicades per l'Oficina Nacional d'Estadística xinesa. L'augment, a més a més, es produeix després de la taxa del 0,7% registrada al novembre.

La inflació subjacent, que exclou els preus volàtils dels aliments i l'energia, va pujar un 1,2% interanual al desembre, sense canvis respecte al mes anterior. I en termes mensuals, els preus van créixer el 0,2%, per sobre de l'augment esperat del 0,1%.

L'agenda macro del dia arriba carregada de dades, i és que ,a més del que ja hem esmentat, es publica la dada de producció industrial del novembre a Espanya, les vendes al detall del novembre de la zona de l'euro, que augmenten un 0,2%; o l'índex de confiança de la Universitat de Michigan als Estats Units corresponent al mes de gener, que millora un punt percentual respecte al desembre.

VENEÇUELA I GROENLÀNDIA

De tornada al pla geopolític, Veneçuela segueix al focus, i és que cada vegada són més els que es pregunten quins poden ser els efectes d'aquesta crisi al mercat, sobretot a la calor de les últimes notícies conegudes aquesta setmana referents al petroli veneçolà i a la seva comercialització per part dels EUA.

Sense oblidar Groenlàndia. El president nord-americà, Donald Trump, segueix amb l'ull posat al territori que actualment controla el Regne de Dinamarca, i ha afirmat que és una zona estratègica per als Estats Units. El país no descarta comprar el territori, però tampoc l'ús de l'Exèrcit arribat el cas.

Sembla que de moment la via diplomàtica segueix primant, i aquest divendres Reuters publica que els EUA han considerat el pagament directe als groenlandesos per convèncer-los que acceptin separar-se de Dinamarca. S'ha parlat de xifres que oscil·larien entre els 10.000 i els 100.000 dòlars per persona, segons les fonts esmentades per l'agència, tot i que encara no hi ha res tancat.

A més, el Tribunal Suprem dels Estats Units ha posposat (per ara) la seva decisió sobre la legalitat dels aranzels recíprocs de Donald Trump. Aquesta decisió deixa el mercat en espera d'una resolució que tindrà un gran impacte a l'economia del país. El secretari del Tresor, Scott Bessent, va afirmar dijous que espera una senència "mixta" per part de la Cort Suprema. "El que no està en dubte és la nostra capacitat de seguir recaptant aranzels a un nivell aproximadament similar, en termes d'ingressos totals. El que sí que està en dubte —i és una veritable llàstima per al poble nord-americà— és que el president perdi flexibilitat per fer servir els aranzels tant per seguretat nacional com com a eina de negociació", ha sentenciat.

EMPRESES I ALTRES MERCATS

A l'àmbit empresarial, les mirades es dirigeixen, per una banda, a les grans petrolieres dels EUA, que aquest divendres es reuneixen amb el president Trump per abordar un pla d'inversió a Veneçuela. El republicà vol que aquestes companyies es comprometin a invertir milers de milions de dòlars per millorar la infraestructura petroliera del país llatinoamericà, però les petrolieres no ho faran a fons perdut, sinó que volen garanties que obtindran una compensació.

D'altra banda, Rio Tinto està en converses per comprar Glencore, cosa que crearia la companyia minera més gran del món, amb un valor combinat d'uns 207.000 milions de dòlars. Es tracta de la segona aproximació que protagonitzen, després de l'intent de finals del 2024 que no va arribar a bon port.

En altres mercats, el petroli puja un 2,8% de mitjana, de manera que el Brent cotitza als 63,6 dòlars i el West Texas, als 59,5 dòlars. L'unça d'or també puja un 1,1% i se situa als 4.512 dòlars; la plata està disparada: avança un 6,6% i conquereix els 80 dòlars. El rendiment del bo del Tresor nord-americà a 10 anys cau fins al 4,171%, mentre que l'euro/dòlar retrocedeix i canvia als 1,1632 dòlars. Al mercat de criptomonedes, el bitcoin puja fins als 91.500 dòlars.