El bitcoin i les criptomonedes celebren l'aprovació de diverses lleis als Estats Units

El bitcoin (BTC) es manté a prop dels 119.000 dòlars i l'ethereum (ETH) repunta un 4% i supera els 3.600 dòlars després que la Cambra de Representants dels Estats Units hagi aprovat tres lleis favorables per a les criptomonedes.

La resta d'altcoins també cotitzen, en gran part, amb pujades destacades. XRP s'anota una alça del 4%, mentre dogecoin (DOGE) es dispara un 11%. Solana (SOL), cardano (ADA) i chainlink (LINK), entre d'altres, pugen entre un 2% i a prop d'un 10%. Pocs tokens cotitzen amb saldo negatiu a les últimes 24 hores.

Com us hem explicat, la gran notícia de la jornada ha estat aprovar un trio de projectes de llei procripto als Estats Units. La notícia era esperada: el Partit Republicà havia marcat en vermell aquesta setmana, que el president Trump va denominar 'Crypto Week' (setmana del cripto), per la seva importància per al futur del sector de les criptomonedes als Estats Units.

Després de diversos desavinences i tensos debats, finalment la Cambra de Representants va aconseguir una majoria suficient per donar llum verda a la Llei de Claredat ('Clarity Act'), la Llei contra la Vigilància mitjançant CBDC ('Anti-CBDC Surveillance State Act') i la Llei GENIUS. Aquesta última, que busca regular el mercat de 'stablecoins', serà la primera llei federal de criptomonedes a la història del país nord-americà. Aprovada anteriorment al Senat, la Llei GENIUS passa ara a mans de Trump perquè el president signi la llei i entri en vigor.

D'una banda, la Llei de claredat cerca aportar claredat sobre com s'han de regular els actius digitals. El text defineix quines formes de criptomonedes s'han de tractar com a 'commodities' (matèries primeres) regulades per la Comissió de Comerç de Futurs de Productes Bàsics (CFTC, per les sigles en anglès) i quins com a valors regulats per la Comissió de Borsa i Valors (SEC). En general, els tokens associats a cadenes de blocs "madures", com Bitcoin, seran considerats commodities.

Ara la llei passa al Senat, que haurà d'aprovar el text o no. Tim Scott, president del Comitè Bancari del Senat, va dir que volia finalitzar la llei abans del 30 de setembre. El Comitè d'Agricultura del Senat, que també ha d'aprovar el projecte, va celebrar la primera audiència sobre el tema a principis d'aquesta setmana.

Finalment, la tercera llei prohibeix que els EUA emetin el que es coneixen com una moneda digital de banc central (CBDC), un token emès pel Govern. No obstant això, el futur d'aquesta llei és més incert, ja que s'integrarà a la Llei d'Autorització de Defensa Nacional (NDAA), una llei anual del Congrés on s'autoritza el pressupost i les polítiques del Departament de Defensa. Aquest va ser l'acord aconseguit amb el Caucus de la Llibertat ('House Freedom Caucus'), un grup de republicans conservadors, que es va oposar inicialment a les lleis procripto.

L'NDAA no aprova directament la despesa, però estableix què pot fer i no pot fer el Pentàgon i amb quants diners. L'NDAA s'aprova cada any i poques vegades es rebutja, cosa que la converteix en una eina comuna per incloure mesures polèmiques. Algunes fonts creuen que aquesta prohibició de les CBDC podria suposar que diversos representants demòcrates retiressin el suport als projectes de llei.

Nombroses veus del sector han celebrat l'aprovació d'aquestes lleis. Al pla empresarial, Circle, emissor de la 'stablecoin' USD Coin (USDC), ha assenyalat que la Llei GENIUS i la Llei de Claredat representen un pas cap a la legitimació del sector cripto i una millor integració amb les finances tradicionals. Al seu torn, Anchorage Digital creu que les lleis ajudaran a reforçar el paper del dòlar i atreure innovació al sector.

No obstant això, no tothom és tan optimista. En declaracions concedides a 'CoinDesk', Mark Hays, director associat de criptomoneda i tecnologia financera d'Americans for Financial Reform, una organització sense fins de lucre d'orientació progressista que advoca per la reforma financera i una regulació més estricta de Wall Street, ha criticat que les lleis estan redactades al dictat de la indústria de les criptomonedes.

"Les votacions d'avui a la Cambra sobre criptomonedes són un mal senyal per als petits inversors i el sistema financer. La despesa política excessiva de la indústria cripto està molt a prop d'assegurar un marc regulador lax per a aquests actius volàtils i plataformes depredadores, que integrarà els escàndols, la inestabilitat, l'explotació i les activitats il·lícites endèmiques del cripto directament al teixit del sistema financer. L'allau de diners en campanyes per part de la indústria cripto està comprant polítiques fetes a mesura que augmenten els seus beneficis, mentre exposen a consumidors i inversors a greus riscos financers", ha explicat.

Sigui com sigui, el mercat és bastant optimista amb les perspectives de grans criptoactius com el bitcoin o l'ethereum. Així ho indiquen els fluxos d'entrada nets en els fons cotitzats (ETF) dels dos tokens, un reflex de l'interès institucional en aquestes criptomonedes.

Matt Kaufman, vicepresident sènior i cap d'ETFs en Calamos Investments, assenyala que el BTC "està madurant com a actiu". "Actualment és el setè actiu més gran del món i la segona mercaderia més gran després de l'or, la qual cosa el fa massa gran com per a ignorar-lo", agrega. Així mateix, subratlla que la seva "baixa correlació amb els actius tradicionals" li beneficiarà a llarg termini.

"El més notable per a mi és que el bitcoin ha estat tancant per sobre dels 100.000 dòlars durant els últims dos mesos. Crec que és un senyal molt clar de l'interès tant de minoristes com d'institucions en aquest actiu", apunta Gerry O'Shea, cap d'anàlisi de mercats globals en el fons d'índexs cripto Hashdex.

O'Shea espera que el preu de bitcoin arribi als 140,000 dòlars per a cap d'any, la qual cosa representa un augment "bastant raonable" de gairebé el 17% respecte als preus actuals. Aquest expert espera que els inversors assignin entre l'1% i el 3% del seu porfolio al bitcoin ara com ara, amb la intenció d'augmentar aquest percentatge fins a prop del 10% durant els pròxims anys.