«Time to go. The tarnished president should now resign.» («És hora d'anar-se. La reputació de la presidenta ha quedat tocada, i hauria de dimitir.») Aquestes frases corresponen al títol d'un article de la revista The Economist d'aquesta setmana, que fa al·lusió a la crisi política i financera que té Dilma Rousseff al Brasil pel cas Petrobras.
«(Rousseff) presideix una economia que pateix la pitjor recessió des de la dècada de 1930, en gran part a causa dels errors que va cometre durant el seu primer mandat. La seva feblesa política ha fet que el seu govern quedés gairebé impotent davant l'augment de l’atur i la caiguda dels nivells de vida, com també davant de milions de brasilers que criden “Fora, Dilma”», recull el mitjà.
«Continuem creient que, en absència de proves de criminalitat, la destitució de Rousseff és injustificada. El procés en contra seu al Congrés es basa en al·legacions no provades que utilitzava trucs comptables per ocultar la veritable dimensió del dèficit pressupostari el 2015.
Això sembla un pretext per expulsar un president impopular. La idea presentada pel titular de la comissió de judici polític que els congressistes que deliberen el destí de Rousseff escoltaran “el carrer” establiria un precedent preocupant. Les democràcies representatives no han de regir-se per les protestes i els sondejos d'opinió», es llegeix a l'article.
La primera forma seria «demostrar que va obstruir la investigació de Petrobras». Una segona forma podria ser una decisió del tribunal electoral del Brasil per convocar una nova elecció presidencial», i la tercera, la «més ràpida i millor per a Rousseff, dimitir abans de ser destituïda». La seva marxa oferiria al Brasil l'oportunitat d'un nou començament.
Però la renúncia de la presidenta no seria, per si mateixa, la solució per a molts dels problemes subjacents del Brasil. El seu càrrec seria ocupat inicialment pel vicepresident, Michel Temer, líder del Partit del Moviment Democràtic Brasiler.
Podria encapçalar un govern d'unitat nacional, incloent-hi els partits de l'oposició, que, en teoria, podrien ser capaços d'embarcar-se en les reformes fiscals necessàries per estabilitzar l'economia i tancar un dèficit pressupostari que se situa prop de l’11% del PIB.
«Per desgràcia, el partit de Temer està tan profundament immers en l'escàndol de Petrobras com el PT. Molts polítics que s'incorporarien a un govern d'unitat, incloent-n’hi alguns de l'oposició, són vistos popularment com a representants d'una classe dirigent desacreditada», conclou The Economist.