Es compromenten a estendre la banda ampla a tots les urbs de més de 50 habitants abans de 2023
BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS)
El president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller d'Administració i Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, han reafirmat aquest dilluns davant d'una sesentena de municipis la seva aposta per una "nació digital" mitjançant l'extensió de la banda ampla a tots els municipis de més de 50 habitants abans de 2023.
Tots dos dirigents ho han volgut fer fefaent a una trobada celebrada al Palau de la Generalitat en el marc del saló Smart City Expo World Congress, que se celebra des del dimarts fins al dijous al recinte Gran Via de Fira de Barcelona.
Sota el títol 'SmartCatalonia, ciutats amb futur', la trobada tenia com a objectiu posar en valor l'aposta dels municipis catalans per gestionar les ciutats de manera més eficient, intel·ligent i sostenible.
Torra ha sostingut que Catalunya no pot quedar al marge de la digitalització, per la qual cosa ha justificat la creació de la Conselleria de Polítiques Digitals, i ha ressaltat la importància de tenir les infraestructures necessàries per afrontar nous reptes en aquest àmbit i comptar amb ciutats intel·ligents.
"No podem parlar de ciutats connectades si no disposem de les infraestructures necessàries", ha afegit, i ha incidit en els compromisos del Govern per estendre la fibra òptica, que hauria d'arribar a totes les capitals de comarca abans de l'any 2020.
CATALUNYA LOCAL I DIGITAL
En aquesta línia, Puigneró ha defensat la celebració de l'acte perquè en la seva opinió els municipis són imprescindibles per digitalitzar el territori i escampar la tecnologia: "Un país de futur solament pot construir-se amb una base de municipis de futur".
Ha insistit en el compromís del Govern per fer arribar la fibra òptica en cadascun dels municipis de Catalunya així com als polígons, per dotar al territori de més capacitat i més oportunitats, i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
"La revolució agrícola va crear les ciutats, la revolució industrial les va transformar i la tecnològica les farà més intel·ligents", ha asseverat Puigneró, que creu que el segle XXI serà digital i ciutadà i que les dades seran el motor de la nova economia.
Puigneró ha sostingut que aprendre a innovar en un entorn digital serà determinant per al futur econòmic de Catalunya i ha posat en valor el referèndum de l'1-O com a exemple d'acció combinada i distribuïda gràcies a la tecnologia: "Va ser un esforç de cuádruple hèlix".
LES CIUTATS COM A ORDINADOR
L'acte també ha comptat amb la participació de l'etnòleg digital Josep Maria Ganyet, que en la seva intervenció ha repassat l'evolució de la tecnologia i ha posat de manifest la ràpida transformació dels dispositius electrònics i les seves prestacions.
Ha destacat que la tecnologia segueix una línia de creixement exponencial i combinatòria, en la qual les decisions i canvis que tenen lloc són cada vegada més rellevants i influeixen a més elements: "Un petit canvi en aquestes tecnologies fa que es propagui".
Ha definit les ciutats com a grans ordinadors on la tecnologia es trenca en mil trossos i s'escampa en tots els seus llocs, creant un gran computador amb entrades, processos i sortides: "És el que coneixem com l'Internet de les Coses (IdC)".
Així mateix, ha emplaçat els presents a afrontar els nous reptes tecnològics i a aprofitar la gran quantitat de dades massives que genera la ciutadania en el seu moment a dia per prendre millors decisions i beneficiar a l'interès públic: "Ens queda molt, la informació que generem no és nostra. És de les grans tecnològiques, els bancs i les elèctriques".
"Cada decisió és més transcendente que totes les anteriors juntes. Això no va d'ordinadors, sinó d'ordinadors i persones i que treballem junts. Això va de fer preguntes i que l'ordinador ens doni les respostes. El repte està que fem les preguntes més intel·ligents possibles", ha conclòs.
INICIATIVES MUNICIPALS
Durant la trobada, tres municipis han donat a conèixer iniciatives digitals que han desenvolupat, com és el cas de Mollerussa (Lleida), que ha apostat per crear una comunitat de rescatadores cardíacs per donar primers auxilis abans que arribi el sistema d'emergència a través d'una aplicació mòbil.
El segon cas ha estat una consulta ciutadana impulsada des del consistori de Molins de Rei (Barcelona) per reformar la carretera N-340 a través d'un eina electrònica que permetia als seus habitants votar de forma telemàtica.
Finalment, també s'ha presentat una línia de bus sostenible implementada per Barberà del Vallès (Barcelona) que a través d'una plataforma denominada 'Bus Up' connecta els seus polígons industrials amb l'entorn, i està adaptada a les necessitats de les empreses i els treballadors.