WASHINGTON, 20 (EUROPA PRESS)
L'economia mundial va créixer el 2019 un 2,9%, el ritme d'expansió més lent des de la crisi financera i set dècimes per sota del creixement registrat el 2018, segons el Fons Monetari Internacional (FMI), que ha revisat una dècima a la baixa la previsió d'aquest any, fins al 3,3%, mentre que per al 2021 anticipa una expansió del 3,4%, dues dècimes menys del que s'havia previst a l'octubre, tot i que la institució aprecia símptomes d'estabilització en l'economia.
En el cas de les economies avançades, les noves projeccions de l'FMI contemplen un creixement de l'1,6% aquest any i el següent, una dècima menys del que es va estimar a l'octubre per al 2020 i en línia amb el que es va preveure per al proper exercici, mentre que en el cas de les economies emergents la rebaixa de les projeccions ha estat de dues dècimes per a tots dos exercicis, amb un 4,4% el 2020 i un 4,6% el 2021.
"La revisió a la baixa es deu principalment als resultats inesperadament negatius de l'activitat econòmica en algunes economies emergents, com l'Índia, on van donar lloc a una revaluació de les perspectives de creixement corresponents als propers dos anys", ha precisat l'FMI en l'actualització del seu informe 'Perspectives Econòmiques Mundials', que ha publicat aquest dilluns.
La institució que dirigeix Kristalina Georgieva destaca que, tot i que la projecció de creixement de base és més feble, l'evolució des de finals del 2019 deixa entreveure un conjunt de riscos per a l'activitat mundial "menys esbiaixat a la baixa" que el que es va recollir en l'anterior informe de perspectives, que es va donar a conèixer a l'octubre.
"Aquests senyals d'estabilització podrien persistir i a la llarga reforçar el vincle entre la despesa de consum i un repunt de la despesa de les empreses", apunta l'FMI, que subratlla l'efecte positiu de la relaxació monetària en les economies avançades el 2019, sense la qual el creixement de l'any passat i el previst per al 2020 serien 0,5 punts percentuals inferiors respectivament.
En aquest sentit, l'FMI aprecia indicis que l'activitat manufacturera i el comerç internacional "estan arribant a un punt d'inflexió", gràcies a la política monetària acomodatícia, les notícies positives sobre negociacions comercials entre els EUA i la Xina, i pel temor inferior a un Brexit sense acord, tot i que les dades macroeconòmiques mundials "encara no projecten senyals visibles que s'estigui arribant a punts d'inflexió".
No obstant això, malgrat aquests símptomes d'estabilització, l'FMI adverteix que "els riscos a la baixa continuen sent importants", i inclouen l'agudització de les tensions geopolítiques, sobretot entre els Estats Units i l'Iran, l'augment del malestar social, un nou empitjorament de les relacions entre els EUA i els seus socis comercials, i un aprofundiment de les friccions econòmiques entre altres països.
D'aquesta manera, la materialització d'aquests riscos podria provocar una deterioració ràpida de la confiança, que donaria lloc a una caiguda del creixement mundial per sota del nivell de base que s'ha projectat, assenyala la institució.
"La realitat és que el creixement global encara és feble. Sobretot, ens estem ajustant a una nova realitat d'elevada incertesa", ha explicat Georgieva durant la roda de premsa posterior a la presentació de l'informe, que s'ha celebrat aquest dilluns a Davos (Suïssa).
Quant a això, l'FMI considera "indispensable" per afermar l'activitat econòmica i prevenir els riscos a la baixa aconseguir una cooperació multilateral més sòlida i una combinació més equilibrada de polítiques a nivell de cada país, tenint en compte l'espai monetari i fiscal disponibles en cada cas.
"Cal una cooperació transfronterera més estreta en diversos àmbits, per contrarestar els problemes amb el sistema comercial basat en regles, reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i apuntalar l'arquitectura tributària internacional", apunta.
Així mateix, en el pla nacional, l'FMI recomana que les polítiques han de proporcionar un suport oportú a la demanda segons sigui necessari, i utilitzar eines fiscals i monetàries en funció del marge del que es disposi a l'hora d'aplicar polítiques.