Madrid, Catalunya, Comunitat Valenciana i Balears eren aquell any les úniques comunitats amb saldo negatiu: aportaven molt més del que rebien
Montero no es nega a publicar-les però demana un mètode adequat i tenir clar que els impostos els paguen els espanyols, no els territoris
MADRID, 23 (EUROPA PRESS)
JxCat defensarà aquesta setmana en el Ple del Congrés una moció per exigir al Govern central la publicació dels balanços fiscals de les comunitats autònomes, perquè les darreres dades les va donar a conèixer el Ministeri d'Hisenda al 2017 i amb xifres de l'exercici del 2014.
Es tracta d'una iniciativa que es deriva de la interpel·lació que el portaveu econòmic de JxCat, Ferran Bel, va formular dimecres passat a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. En aquest debat, la formació independentista va reiterar la seva queixa que Catalunya pateix un maltractament financer i va exigir la publicació dels balanços fiscals per mirar de posar en evidència què aporta cada comunitat a l'Estat i què rep.
Al seu judici, Catalunya pateix un dèficit fiscal que la Generalitat xifra en uns 16.000 milions i, tot i que no aspiren al fet que aquesta xifra sigui zero --"acceptem cert dèficit mentre pertanyem a l'Estat", va dir--, almenys vol que es coneguin les quantitats.
El debat es reobre quan la ministra d'Hisenda ha posat data per a la presentació d'un primer esborrany de la reforma del sistema de finançament, al novembre. Montero s'ha compromès a obrir ja la negociació amb els grups parlamentaris i amb les Comunitats Autònomes per buscar un consens i JxCat exigeix conèixer les xifres de quant paga i quant rep cada autonomia.
ELS IMPOSTOS ELS PAGUEN LES PERSONES, NO ELS TERRITORIS
La ministra va respondre al diputat independentista que no té "problema a publicar" els balanços fiscals, "sempre que la seva metodologia sigui adequada i no es facin servir com una arma de confrontació política", com en el passat.
També va deixar clar que els impostos que nodreixen el sistema de finançament els paguen els ciutadans, no els territoris, i que l'objectiu d'aquest sistema és "assegurar" la igualtat dels serveis públics fonamentals per als ciutadans al marge d'on visquin.
El text que se sotmetrà a votació la setmana vinent, recollit per Europa Press, insta el Govern central, "com una mesura de més transparència fiscal i democràtica, a elaborar i publicar els balanços fiscals amb caràcter anual del darrer exercici liquidat".
Segons explica, aquesta publicació ha de seguir "la metodologia de càlcul contemplada en l'informe del grup de treball creat a l'Institut d'Estudis Fiscals" i presentat al Senat al setembre del 2006, amb el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, "ajustada pel cicle econòmic".
És a dir, afegeix la moció, la publicació de les xifres "haurà de precisar els resultats del balanç fiscal segons els dos criteris d'imputació proposats: el criteri de 'càrrega benefici' i el criteri de 'flux monetari'".
DESPESES I INGRESSOS
Els balanços fiscals reflecteixen els ingressos i despeses de les administracions públiques repartits per Comunitats Autònomes i recullen molta informació: ingressos per impostos directes i indirectes, taxes públiques, cotitzacions socials o ingressos financers, i despeses en serveis i béns públics, el finançament autonòmic i local, ajudes regionals, protecció social o interessos del deute públic, entre d'altres conceptes.
El resultat és un saldo que representa si aquest territori aporta més del que rep o rep més del que aporta, però hi ha dues fórmules per calcular-lo. Una és l'anomenada metodologia de càrrega-benefici, que en imputar les despeses per territoris té en compte on viuen les persones beneficiàries d'aquesta despesa. Per exemple, la despesa en un hospital de referència nacional serveix a totes les persones que hi acudeixen i no només a la Comunitat Autònoma on es troba. L'altre mètode és el de flux monetari que, entre altres coses, imputa la despesa al territori on té lloc.
Els darrers balanços fiscals es van publicar al 2017 amb les dades del 2014, amb el 'popular' Cristóbal Montoro al capdavant del Ministeri d'Hisenda i sota el nom de Sistema de Comptes Públics Territorialitzats. Es va fer servir la primera metodologia.
Aquell any hi havia quatre comunitats autònomes amb saldo fiscal negatiu, és a dir, els ciutadans de les quals pagaven més impostos que la despesa pública que rebien. Al capdavant es va situar Madrid, (amb un saldo negatiu de 19.205 milions), seguida de Catalunya (9.892 milions), Comunitat Valenciana (1.735 milions) i Balears (1.516 milions).
La resta d'autonomies tenia un saldo positiu, amb Andalusia al capdavant (7.689 milions), seguida de Canàries (4.293), Castella i Lleó (4.280), Galícia (3.692), País Basc (3.387), Extremadura (2.827), Astúries (2.098), Castella-la Manxa (1.634), Aragó (844), Ceuta i Melilla (823), Cantàbria (516), Navarra (115), Múrcia (108) i La Rioja (42 milions d'euros).