L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (BARCELONA), 20 (EUROPA PRESS)
La rehabilitació energètica d'edificis a Espanya no té una demanda gaire significativa perquè, d'una banda, el retorn de la inversió té una demora d'entre deu i 30 anys i, de l'altra, el clima és més temperat que en altres països del nord d'Europa.
Aquesta és una de les conclusions de l'estudi 'Cómo se financiarán las 'smart cities' del futuro', que han elaborat conjuntament CaixaBank, Naturgy, Roca Junyent i l'Ajuntament de Barcelona i que el professor d'Iese Joan Enric Ricart ha presentat aquest dimecres en l'Smart City Expo World Congress (SCEWC), que se celebra des de dimarts fins dijous al recinte Gran Via de Fira de Barcelona.
Per això, és recomanable apostar per solucions amb potencial més gran d'estalvi energètic per cada euro d'inversió, com la instal·lació de plaques fotovoltaiques, una mesura ja activa i que ofereix una retorn en quatre anys.
Segons l'estudi, una millor eficiència en termes de cost-benefici s'obté amb actuacions a gran escala, sobre edificis o illes completes, tot i que si no existeix un projecte liderat pel sector públic son "molt difícils" de finançar per la multiplicitat d'actors privats.
En aquest sentit, s'aposta per la creació d'una contribució especial que es concretaria en uns suplements de l'impost sobre béns immobles (IBI) que les administracions públiques recaptin i que les institucions financeres podrien considerar amb la finalitat de finançar la implementació de mesures d'eficiència energètica.
Segons dades del Ministeri de Foment, es preveu que el ritme de rehabilitació el 2021 sigui del 0,12% i de l'1,18% el 2030, unes xifres inferiors al 3% que requereix la Unió Europea per aconseguir una reducció de les emissions contaminants en edificis, si bé aquests percentatges es tradueixen en uns 1,2 milions de domicilis rehabilitats entre el 2021 i 2030.
SENSORITZACIÓ I MOBILITAT
L'estudi també analitza la sensorització a les ciutats, i indica que, quant al desplegament de la infraestructura, la tecnologia és relativament accessible per a petits projectes, però pot ser elevada a gran escala.
A més, el fet que cert de tipus de 'maquinària' quedi obsolet en un període relativament curt de temps permet explorar fórmules de finançament més flexibles, com el 'lísing' de sensors.
Pel que fa a la gestió dels actius, s'ha centrat en l'ús de les dades generades i com es poden fer servir per prendre millors decisions a les ciutats.
Respecte a la mobilitat, l'estudi afirma que per aconseguir una plena transició a una mobilitat més sostenible calen grans inversions en infraestructures que, amb les limitacions pressupostàries dels governs, s'han de desenvolupar en forma de finançament privat per fer costat a les inversions necessàries.
TAULA RODONA
Després de la presentació de l'informe s'han analitzat els reptes que suposen les solucions intel·ligents juntament amb la responsable de Projectes de Naturgy Helena Gibert; el comissionat de l'Agenda 2030 de l'Ajuntament de Barcelona, Miquel Rodríguez; la sòcia de Roca Junyent Yolanda Puiggròs i el general manager Equipment Finance de CaixaBank, Xavier Oms.
Gibert ha demanat al sector públic treballar conjuntament amb el privat, no només pel finançament, sinó també per educar els ciutadans en matèria energètica, perquè ha posat sobre la taula les dificultats de convèncer les famílies que resideixen en un mateix edifici per dur a terme un projecte d'eficiència energètica: "Necessitem l'administració pública per anar plegats".
Rodríguez ha apostat per la col·laboració públicoprivada: "Creiem en una estratègia global de contacte amb els experts, els ciutadans i el sector privat, que són els qui implementaran les solucions a la ciutat".
Per part de CaixaBank, Oms ha concebut les solucions destinades a les ciutats intel·ligents com una "inversió" i ha reivindicat el paper de la banca com un agent facilitador, amb el suport financer, alhora que ha destacat que les companyies volen ser cada dia més eficients, la qual cosa disminueix el risc en les operacions.
En representació de Roca Junyent, Puiggròs ha posat l'accent en la necessitat que el Govern espanyol doni "seguretat jurídica" en matèries com les energies renovables, i eviti modificar regulacions quan canvien els partits que estan al capdavant de l'executiu.