Wall Street perd força a l'espera dels aranzels de Trump

Wall Street perd força i cotitza amb signe mixt a l'espera de la decisió final sobre els aranzels a l'alumini i l'acer que prendrà el president Donald Trump aquest dijous.

Al Dow Jones, Johnson & Jonhson (+ ,4%), Pfizer (+1,2%), Coca Cola (+1%), Apple (+0,9%) i Microsoft (+0,8%) lideren els guanys, mentre IBM (-1,3%), Chevron (-0,8%) i JP Morgan (-0,7%) són els valors més baixistes.

El secretari del Tresor, Steven Mnuchin, ha comentat que el Canadà i Mèxic, els dos principals exportadors d'alumini i acer als Estats Units, quedaran exempts dels aranzels si realitzen concessions favorables als EUA en la revisió del Tractat de Lliure Comerç (NAFTA) que comparteixen les tres nacions.

Per la seva banda, el ministre xinès d'Afers Estrangers, Wang Yi, ha criticat la decisió dels EUA de considerar la Xina un "competidor estratègic" i ha afegit que es reserva l'opció d'una "resposta justificada i necessària" si finalment es produeix una guerra comercial entre els dos països, cosa que no desitja en cap cas el Govern de Beijing.

Per la seva banda, el president i CEO de JP Morgan, Jamie Dimon, ha considerat "terrible" la dimissió de Gary Cohn com a assessor econòmic del president i s'ha mostrat en contra de qualsevol tipus de mesura proteccionista, perquè no és la solució als problemes dels EUA.

En qualsevol cas, sembla que la retòrica proteccionista s'ha instal·lat a Washington i serà un tema recurrent durant el mandat de Trump. La principal preocupació del mercat és que els principals socis comercials dels EUA també adoptin mesures similars, cosa que afectarà el comerç mundial i reduirà el creixement global, en un moment especialment propici per a la recuperació.

PRESSIONS INFLACIONISTES

A l'actualitat econòmica, el Llibre Beix de la Reserva Federal (Fed) va assenyalar que les pressions salarials i sobre els preus estan augmentant. Les empreses estan augmentant els salaris a causa d'un mercat laboral cada vegada més ajustat, amb escassetat de treballadors a la majoria de sectors.

En aquest escenari, cobra especial rellevància l'informe d'ocupació que es publicarà aquest divendres, corresponent al mes de febrer. Després d'un bon indicador d'ocupació de la consultora ADP, el consens espera la creació de 200.000 llocs de treball i una baixada de la taxa d'atur fins al 4% des del 4,1%.

Tot i que la referència més rellevant serà l'evolució del salari mitjà, que va mostrar una pujada interanual del 2,9% al gener (la major des de 2009) i va provocar nervis entre els operadors, en mostrar senyals inflacionistes. No obstant això, el consens espera que es moderi fins al 2,8% al febrer en taxa interanual.

CORRECCIÓ DEL 40%

A nivell estratègic, Daniel Pinto, copresident de JP Morgan Chase, un dels bancs més importants del món, ha anticipat que hi haurà una correcció del 40% als mercats durant un període de dos a tres anys.

Pinto ha assenyalat que "la correcció podria ser del 20% al 40%, depenent de les valoracions". També ha afegit que "sabem que hi haurà una correcció en algun moment" i que el mercat està "nerviós" sobre les mesures proteccionistes que pretén aprovar Trump per a les importacions d'alumini i acer.

ALTRES MERCATS

Al mercat de divises, l'euro es deprecia un 0,1%, fins als 1,2398 dòlars (màxim anual als 1,2536 dòlars) després de la decisió del Banc Central Europeu (BCE) de no allargar el programa de compra d'actius (QE) més enllà del mes de setembre. A més, Mario Draghi ha criticat durament les intencions proteccionistes de l'Administració Trump.

Al mercat de matèries primeres, el petroli West Texas cau un 0,1%, fins als 61,09 dòlars, mentre el cru Brent cedeix un 0,26%, fins als 64,17 dòlars (màxim anual als 70,78 dòlars). Per la seva banda, l'unça d'or cau un 0,1%, fins a 1.326 dòlars (màxim anual als 1.370,5 dòlars). Al mercat de deute, el rendiment del bo nord-americà a 10 anys es relaxa fins al 2,884% (màxim anual al 2,956%).