Banco Popular, juntament amb la presentació dels seus resultats, ha anunciat abans de l'obertura del mercat el nomenament de Pedro Larena com a conseller delegat en substitució de Francisco Gómez, que ha arribat a un acord amb el grup per a la seva prejubilació.
- 0,32€
- 0,00%
- 10.619,70
- -1,35%
Així ho ha anunciat l'entitat en un fet rellevant enviat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), en el qual informa que la decisió va ser presa pel consell d'administració en la reunió que va celebrar aquest dimecres, 27 de juliol. A més, Larena ha estat nomenat vocal de l'esmentat òrgan. "Popular agraeix a Francisco Gómez la seva dedicació durant els trenta anys que ha romàs en el Grup i reconeix la seva capacitat de gestió: durant el seu període com a conseller delegat ha impulsat de manera notable l'activitat comercial", assenyala l'entitat en un comunicat.
Gómez va ser nomenat conseller delegat el 2013, per a un càrrec que el banc presidit per Ángel Ron havia eliminat el 2009, quan Roberto Higuera va deixar el lloc. Francisco Gómez ha desenvolupat tota la seva carrera professional en l'entitat des de 1988, i fa tres anys era el director general de Riscos del grup.
El seu substitut, Pedro Larena, tindrà com a funció principal la gestió ordinària del negoci i la responsabilitat d'executar el pla estratègic presentat a l'ampliació de capital, informa Popular. Larena ha estat fins ara responsable de banca detallista internacional a Deutsche Bank, i ha treballat abans a Grupo Santander, Banesto, Caja Madrid i Citibank.
MOMENT DIFÍCIL PER A POPULAR
El relleu s'anuncia a la vegada que la publicació dels comptes, amb una caiguda del benefici del 50% els sis primers mesos de l'any, i tot just dos mesos després de l'ampliació de capital de 2.505 milions d'euros, que va realitzar amb el objectiu d'"assegurar la rendibilitat futura del banc i enfortir el seu balanç", segons va justificar llavors el mateix banc.
El sector financer viu un moment molt complex, amb els dubtes sobre la solvència de la banca italiana i al voltant d'alguns grans bancs de la Zona Euro, la jove però cada vegada major competència de les fintech, i una demanda de crèdit encara feble malgrat la recuperació econòmica. Així i tot, el gran problema per a la indústria bancària és l'entorn de tipus baixos que provoca la política monetària ultraexpansiva del Banc Central Europeu (BCE).
En aquest escenari, amb forts nivells de rendibilitat molt reduïts en comparació dels que hi havia abans de la crisi, i amb la pressió de les autoritats per exigir més solvència i demanar fusions que concentrin més el sector, Popular és una de les entitats més castigades. Així ho demostra el seu comportament en borsa. Tot i el lleuger rebot d'aquest divendres, els títols es deixen un 54% en l'acumulat de l'any, davant del retrocés de l'índex que aglutina els grans bancs espanyols cotitzats (IBEX-35 Bancs) del 22% el mateix període.