Incorpora a Cardona i modifica la ubicació de la segona planta d'Iberpotash
BARCELONA, 21 (EUROPA PRESS)
La Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central ha aprovat aquest dimecres inicialment per segona vegada el Pla Director Urbanístic (PDU) de l'activitat minera a la comarca del Bages (Barcelona), després de rebre diversos informes i al·legacions al primer projecte, que es va aprovar a l'octubre de 2016.
Segons ha informat la Conselleria de Territori i Sostenibilitat en un comunicat, el PDU es va sotmetre llavors a informació pública i es van rebre 15 informes de diversos organismes i 38 escrits d'al·legacions, i fruit del seu estudi i dels plans de futur exposats per l'empresa concessionària de l'explotació de potasa, Iberpotash, s'han realitzat canvis en el document.
Així, el document se sotmetrà ara a un segon període d'informació pública durant 45 dies i després a consulta dels ajuntaments durant un mes.
NOVETATS
Una de les novetats és l'ampliació a 11 dels municipis inclosos al PDU, amb la incorporació de Cardona, que se sumeixi a Súria, Sallent i Balsareny --on es preveuen actuacions urbanístiques concretes--; i Callús, Manresa, El Pont de Vilomara, Sant Fruitós de Bages, Talamanca, Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor, que podrien acollir infraestructures de pas i actuacions de restauració ambiental.
Els objectius del pla director són garantir un encaix urbanístic, ambiental i d'infraestructures adequat de la segona planta de sal vacuum i altres instal·lacions de valorització que planteja Iberpotash en el denominat 'Pla Phoenix', així com establir "les cauteles necessàries" a Sallent i la conca del riu Llobregat per a una retirada ordenada de l'activitat minera i la creació de nous espais d'oportunitat econòmica.
Amb aquest PDU, la Generalitat també pretén establir els mitjans per a la progressiva eliminació dels dipòsits salins i la restauració dels espais que ocupen, i garantir el desenvolupament sostenible de l'activitat minera i la indústria associada.
VALORITZACIÓ DE LA
SAL LA potasa és un element molt utilitzat com a fertilitzant, en suplements alimentosos per al bestiar i en processos industrials, i per obtenir-la s'ha de separar de la sal i altres minerals que l'acompanyen; en el procés de separació, per cada tona de potasa obtinguda es generen tres tones de sal que es poden valorizar i comercialitzar (convertides en sal vacuum) o bé abocar en un dipòsit.
Iberpotash treballa per traslladar l'activitat minera de Sallent cap a les instal·lacions de Súria, la qual cosa es preveu que s'haurà completat al gener de 2020, i està impulsant la revaloració dels residus salins.
Així mateix, preveu la construcció d'una altra planta de sal vacuum a Súria, i amb les dues en funcionament es valorizarán 1,5 milions de tones anuals de la sal que ara va a parar al dipòsit salí del Cogulló (Sallent), de manera que només es generarà un terç del contingut que actualment va a parar als dipòsits.
Inicialment, el PDU apostava per emplaçar aquesta segona planta en el sector de la Pobla Sud de Súria, situat el sud de la C-55 i a tocar de Callús, amb una superfície de gairebé 166.000 metres quadrats, però l'empresa ha justificat la possibilitat de construir-la al costat de les actuals instal·lacions, reduint així el consum de nou sòl i compartint processos.
A més, es classifica un nou sector d'interès supramunicipal amb una superfície de 73.035 metres quadrats, dels quals 46.736 es destinaran a usos miners; aquest àmbit ja disposa de tots els serveis urbanístics bàsics i per tant no necessita obres de connexió externes.
RESTAURACIÓ DELS DIPÒSITS
El PDU manté la prioritat de la restauració dels dipòsits de residus salins de Cardona, Sallent i Súria i condiciona l'increment de la producció a l'existència d'aigua suficient per restaurar els dipòsits de la Terrera Vella (Cardona), la Botjosa i el Cogulló (Sallent).
Aquesta retirada prevista de l'activitat a Sallent i Balsareny a partir de 2020 fa necessari estudiar els usos per als sòls que fins ara acollien activitats mineres, i el PDU proposa ampliar els usos industrials amb els turístics, encara que no determina l'ordenació concreta que tindran aquests espais.