- La referència hipotecària es troba per sota del -0,15%
- Al juny marcarà el seu desè mínim històric consecutiu
L'euríbor a 12 mesos va per lliure. Aliè al debat intern que ja existeix al BCE sobre la futura retirada dels estímuls monetaris a l'Eurozona, la referència hipotecària no deixa de baixar i de situar-se en cotes més negatives. Tant, que ja frega la possibilitat de caure per sota del diferencial hipotecari més reduït ofert abans de la crisi.
Fa una dècada, la banca espanyola va extremar les condicions que oferia als clients en les seves hipoteques. Bankinter va elevar l'aposta el 2007 amb la seva 'Hipoteca + 0,18%', mitjançant la qual, després d'un primer any en què el client pagava un interès del 4,4%, després abonaria un interès que resultaria de sumar un 0, 18% -o 18 punts bàsics- a l'euríbor a 12 mesos. Un any després, Deutsche Bank va anar una mica més lluny. Per ser exactes, un punt bàsic més lluny. Va treure la 'Hipoteca Trencadora', que rebaixava el diferencial sobre l'euríbor a 0,17% -o 17 punts bàsics-.
Les dues ofertes eren filles del seu temps. La crisi tot just estava apuntant la seva figura i la competència per captar clients era creixent a la banca. Llavors, l'euríbor superava el 4% i les entitats aprofitaven el diferencial que aplicaven sobre el seu nivell per incrementar l'atractiu dels seus productes. Aquestes ofertes, a més, no van passar de ser residuals. En total, la 'Hipoteca + 0,18%' i la 'Hipoteca Trencadora' no van arribar als 20.000 contractes.
El que ningú es podia imaginar llavors és que deu anys després aquests diferencials tornessin a posar-se d'actualitat. I molt menys pel motiu que ho fan, que no és altre que la contínua progressió de l'euríbor per sota del 0%. Perquè ja no és que la referència hipotecària es trobi en negatiu des de febrer de 2016, és que no deixa de baixar. Està ja al -0,159% i, per ara, la seva mitjana mensual al juny se situa al -0,143%, de manera que camina cap el seu desè mínim històric consecutiu. I amb el qual, sobretot, cada vegada està més a prop de situar-se per sota dels diferencials aplicats a aquestes hipoteques de Deutsche Bank i Bankinter.
GRATIS, AQUEST ÉS EL LÍMIT
Aquesta realitat llança una conseqüència històrica: hipoteques gratis per a les persones que encara estiguin gaudint d'aquestes condicions als seus contractes. Si l'euríbor arribés a caure al -0,17% i els clients de la 'Hipoteca Trencadora' s'actualitzessin les seves condicions amb aquesta dada, no pagarien interessos; només abonarien el principal del préstec. I el mateix passaria amb els clients de la 'Hipoteca + 0,18%' si l'índex hipotecari descendís al 0,18%. Ara bé, tenint en compte el temps transcorregut i el mètode de pagament habitual a Espanya -sistema d'amortització francès-, pel qual l'hipotecat va pagant cada vegada menys interessos a mesura que passen els anys, l'impacte de l’'empat' entre l'euríbor i el diferencial tampoc serà quantiós.
I si l'euríbor caigués a -0,20% o el -0,25%? Acabarien cobrant interessos dels clients? El sector ho té clar: no. "Que a un li surti la hipoteca gratis, què més es pot demanar? El límit és el 0%", va assegurar ja a l'abril de 2016 el conseller delegat de BBVA, Carlos Torres. El president de l'Associació Espanyola de Banca (AEB), José María Roldán, també va assegurar llavors que només pensar que un banc acabés pagant interessos a un hipotecat -o que un client pagués interessos pels seus dipòsits- era un "contradéu".
Tot i que els bancs tenen clar que mai pagaran interessos a un client al qual han concedit un préstec, de la mateixa manera que tampoc li cobraran per un dipòsit, des de l'any passat han estat explicitant als contractes, fins i tot demanant al client que ho escrigui amb la seva pròpia mà, que el límit serà el 0%. I ho han fet de tal manera que no quedi reflectit com una clàusula, perquè no es confongui amb una clàusula sòl, sinó perquè encaixi amb el que disposa el Codi Civil i el Codi de Comerç sobre qui concedeix un préstec no pot rebre menys diners del prestat i no pot pagar interessos al prestatari.
UN PANELL CADA COP MÉS BOIG
La causa d'aquest "contradéu" no és altra que l'extraordinària política monetària del Banc Central Europeu (BCE). Amb els tipus d'interès oficials al 0%, amb els tipus de dipòsit al -0,4% i amb un excedent de liquiditat cada vegada més gran, ja que l'entitat presidida per Mario Draghi segueix dedicant 60.000 milions d'euros mensuals a la compra de deute al mercat, l'euríbor no troba el seu sòl.
De fet, el panell dels bancs que ofereixen les dades, a partir de les quals es calcula l'euríbor, continua confirmant que encara pot baixar més. Tres de les vint entitats del panell, les franceses Société Générale i BNP Paribas i la britànica Barclays, reflecteixen dades inferiors al -0,20% a 12 mesos. Fins i tot Deutsche Bank, que era l'únic banc del panell que es resistia a deixar diners a 12 mesos a altres bancs a tipus negatius, ha traspassat aquest llindar a finals de maig.
Ara bé, entre els experts es dóna per fet que a l'euríbor se li acaba el temps per seguir baixant. Fins i tot reconeixen que no acaben d'entendre els últims descensos en un moment en què el si del BCE ja acull debats sobre la futura retirada dels estímuls. Per ara, només ha fet el primer pas, que consisteix a descartar més rebaixes dels tipus. El següent podria produir al setembre, moment en el qual podria anticipar una reducció gradual de les seves compres de deute. I al desembre podria executar-ne un altre més sensible per l'euríbor en forma d'una pujada de l'interès de dipòsit. Aquestes dues últimes variacions sí que tindrien la substància suficient per estimular el viratge alcista definitiu de l'euríbor. Mentrestant, amenaça de continuar donant caça als diferencials més baixos oferts abans de la crisi.
